DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FARRATGE f. o m.
|| 1. El verd de diferents cereals i lleguminoses que es dóna per aliment al bestiar; cast. forraje, herrén. Se dóna de totes aquestes coses e sia o sien en orta ho en solch lo XI..., item de farrage si's ven en gros lo XI e si's ven a menut lo XIII, doc. a. 1373 (Hist. Pollensa, i, 237). Appar del ase, qui no menjare la ferratge en lo camp, Eximenis, II Reg., c. 52. «Es pardal de Na Xeliu | diuen que ha tornat sauvatge, | se'n va per dins sa farratge, | com veu al·lotes ja riu» (cançó pop. Men.). Fer farratge: collir herba per al bestiar. Impedir al enemich de anar a fer ferratge: Hostem pabulatione prohibere, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Farratge bord: planta lleguminosa de les espècies Trifolium pratense i Trifolium repens, que es dóna com aliment al bestiar; cast. trébol de prado.
    Fon.: fəráʤə (Gir., Barc., Tarr., Bal.); fəráʒə (Olot); faráʧe (Ll., Pla d'Urgell); feráʤe (Senterada, Tortosa, Sueca); feráʧa (Val.).
    Loc.
—No és farratge per a aquest ase: es diu d'una cosa que és massa refinada per al qui ha d'emprarla, o que no li està adequada (Men.).
    Etim.: del llatí farragĭne, mat. sign.