Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fat
veure  2. fat
veure  3. fat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FAT m.
|| 1. Divinitat o força desconeguda i ineludible, que, segons els pagans, fixava per endavant la successió i enllaç dels esdeveniments; cast. hado. Dien que so que l'home fa ni vol... que tot se fa e s'esdeué segons cors de natura e segons signes e planetes e punts e ores qui vénen segons fat o ventura o predestinació. Llull Cont. 15, 16. Fat és natural encadenament de coses vinents, Llull Doctr. Puer., c. 95. O implacables fats qui la varietat dels actes humans ordenau, Tirant, c. 352. Als fats coman tot quant serà de mi, Ausiàs March, lxxiv. I què ens caldrà a nosaltres? Seguir la rierada | o contra el fat empènyer la barca a vela i rem?, Atlàntida iii. Era la veu pahorosa | de son mal fat que el cridava, Camps i F., Poes. 92.
|| 2. Destí prefixat, ineludible; cast. hado. Cada estre de vestir té el seu fat, Carner Bonh. 107.
|| 3. Costum, vici o qualitat molt arrelada i que sembla incoercible per la voluntat. «Quin maleït fat que tens, de fer sempre el que no deuries!»«Aquesta roba té un mal fat: a cada rentada perd color».
    Refr.
—a) «A bon fat i a mal fat, ajudat'hi la meitat»: vol dir que l'esforç personal pot esser eficaç contra la fortuna adversa.—b) «Cada prenyat porta son fat».—c) «Qui guaita per un forat, veu son mal fat».
    Fon.:
fát (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí fatum, mat. sign. || 1.

2. FAT m. o f.:
V. fatifat.

3. FAT, FADA adj.
|| 1. Mancat de seny, no entenimentat; cast. fatuo, bobo. Mos libres són poc presats, ans vos dic que molts hòmens me tenen per fat, Llull Arbre Sc. i, 4. Si jo dic paraules fades ne folles, Llull Sta. Mar. 22. En fat: (ant.) de manera estúpida. Lo vi aparella los coratges humanals a calor, e fa fugir tota ànsia de bé, fa riure en fat, fa ergullar l'hom de poch stament, Scachs 61. Palma fada: (ant.) bargalló Rayls de palma fada, las quals en cathalanesch apeylam bargueyons, Marsili Cròn. (ap. Quadrado Conq. 21).
|| 2. ant. Dolent, desgraciat; cast. malhadado. Molt nos hauets dada fada albergada, mas pus la'ns hauets dada fada, sapiats per cert que sens fayla la tendrem, Jaume I, Cròn. 434. Ah, mesquina! e quant mal per mi en lo món vench en axí fat jorn, Fiameta 17.
|| 3. Mancat de sal o de sucre, i en general d'allò que dóna sabor agradable; insípid (Gir., Empordà, Vic, Bal.); cast. soso, insulso. E metets-hi sal, que no sia fat, Flos medic. 201 vo. «Sa fieta ha fet torrons; | es vicari els ha tastats; | els ha trobat un poc fats; | hi ha posat mel i sucre | i els ha trobat confitats» (cançó pop. Men.).
|| 4. Mancat de gràcia, d'expressió o de vivacitat atractiva (Gir., Empordà, Bal.); cast. soso. «Quina noia més fada!»«És un homo que no diu res mai; és tan fat!»
Fat: llin. existent a Gir., Barc. i Val.
    Loc.
—a) Esser més fat que fang: esser molt fat, mancat completament de sal o de condiment agradable (Mall.).—b) Estar fet a fat i a salat: estar avesat a tot, a les coses bones i a les dolentes (Olot).—c) No dir fat ni salat: no dir res, reservar-se la seva opinió, deixar de manifestar el propi pensament o sentiment (Mall., Men.).—d) Trobar si fat, si salat: trobar sempre què dir, no estar satisfet mai (Men.).
    Fon.:
fát (or., bal.).
    Sinòn.:
— || 1, insensat, beneit;— || 3, dolç (mancat de sal).
    Intens.:
fadet, -eta; fadot, -ota; fadíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí fatŭu, mat. sign. 1, 3, 4.