Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fatiga
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FATIGA o FADIGA f.
|| 1. Estat d'exhauriment o grossa disminució de forces, a causa d'un treball excessiu; allò que causa aqueix estat; cast. fatiga, cansancio. Ab gran fatiga la gent combatre podien, Tirant, c. 321. No tement ne perill ne fatigues, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 124). Hi vós les menjau ab goig sens fatiga, Proc. Olives 505. Axí manà reposar la fadiga dels ciclopes qui obraven sagetes, Alegre Transf. 6. Trist camina per la platja | mort de fatiga y de fam, Costa Trad fant. 102. Lo front desassueuvos rosat per la fadiga, Collell Flor. 80.
|| 2. ant. Dilació, tardança en el compliment d'un tracte o obligació; cast. tardanza, dilación. E quant uench al dia que ells deuien uenir a nós, ueem que no uenien..., e per fadiga d'ells haguem-nos a menjar lo conduyt que hauíem estojat per entrar en terra de moros, Jaume I, Cròn. 25. Vos prech façau e cumpliau dins sis dies primer vinents, d'altrament, donada aquesta fadiga... sereu tractats com a rebelles, doc. a. 1462 (arx. mun. d'Igualada). O tu, traydor, per spay de un any | de mes en mes te don serques la plaça | ... | e si no u fas no't daré plus fadiga, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 243).
|| 3. Dret de prelació, o d'apropiar-se el senyor del domini directe una finca quan l'emfiteuta vol cedir-la a un altre i pel mateix preu que aquest anava a adquirir-la; cast. prelación, tanteo. Si abans que ells no haguessen haguda fadiga de ells qui obrauen, Consolat, c. 53. Emphiteotes | les féu a totes lur sa fadiga, Spill 10590. Que los habitans tinguen fadiga per aturar-se preu per preu quallsevol terra, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 72).
|| 4. Dret feudal que els senyors cobraven de les finques urbanes que els vassalls venien o empenyoraven. Tots los censos deuall designats per liure alou, ab loismes, fadigues e altres drets alodials, doc. a. 1330 (BSAL, x, 373).
|| 5. ant. Falliment d'allò que un té dret d'esperar; cast. falla. Per raó del qual responiment null hom no's fadiga en nostra Dona pus que en ella ha esperança, car si en ella se fadigava, fadigar-s'ia nostra Dona en son Fill ab granea d'esperança, la qual fadiga és impossíbol, Llull Arbre Sc. ii, 192. Fadiga de dret: declaració de mancament al dret o a les obligacions degudes al senyor feudal. Tot lo mal que alcun hom farà a son senyor ho'l senyor al seu home sens fadiga de dret e senes acundament deu esser retut de la una part e de la altra, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 290). Per raó tan solament de regonexensa de feu e de fadiga de dret, Pere IV, Cròn. 413. Alguna persona strangera no deu esser penyorada sino per fadiga de dret, doc. a. 1470 (BABL, xi, 280).
|| 6. Prestació personal, treball que es fa gratuitament en obres del comú (Ulldecona, Campos, Eiv.).
    Refr.

—«L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues».
    Fon.:
fətíɣə, fəðíɣə (or., bal.); fatíɣa (Andorra, Tortosa, Ulldecona, Cast., Val., Al.); fatíɣɛ (Ll., Urgell, Priorat, Gandesa, Sueca, Alcoi).
    Var. ort.
ant.: fatigua, fadigua.
    Etim.:
del llatí fatīca, mat. sign. || 1. En les accepcions || || 2, 3, 4 i 5 el mot fatica representa una evolució de significat operada dins el baix llatí i que sembla gairebé privativa del dret feudal català i aragonès, sobre la qual duu informació amb textos de la baixa llatinitat Du Cange Gloss. iii, 421: «Fatica de directo: vox fori catalaunici et hispanici, quae defectum juris seu justitiae reddendae dilationem denotant...»