Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fatigar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FATIGAR (dial fadigar). v. tr.: cast. fatigar.
|| 1. Donar fatiga; cansar. Fatigat estic, Llull Blanq. 4. Lo caualler qui en batalla spera entrar no'l deu hom fatigar de rahons, Tirant, c. 310. Abrassant aquells e fatiguant-los ab besaments spessos, Valter Gris. 14. vo
|| 2. refl. Prendre fatiga; cansar-se. La verge llenguda jamay se fatiga de dir tota cosa, Viudes donz 234. No s'havia fatigat tant com amb aquella dansa, Ruyra Parada 75.
|| 3. ant., refl. Esser defraudat; obrar en va; no reeixir en allò que es demanava o s'esperava. Qui ab deuoció demana perdó, no's fadiga, Llull Mil Prov. 29, 18. Per raó del qual responiment null hom no's fadiga en nostra Dona, pus que en ella ha esperança, car si en ella se fadigava, fadigar-s'ia nostra Dona en son Fill ab granea d'esperança, Llull Arbre Sc. ii, 192. De vostra mercè nengú que fe haja no parteix fatigat, Villena Vita Chr., c. 4.
|| 4. Usar del dret de fadiga o prelació. Ans ho deuen fadigar aquells mestres qui aquella obra hauran començada, Consolat, c. 53. Una flasada que lo dit defunt havia mesa en penyora e en Grimany le y ha fadigada, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 5. refl. Clamar-se d'haver estat defraudat o violat en el seu dret. Si lo bisbe ne'ls canonges d'aquela seu se fadiguen de dret, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305). E si semblant cas hi esdevenia, prega lo Rey d'Aragó al Rey de Tuniç que s'en vulla fadigar en ell, ans que li leu la assignació ni que enantàs contra les sues gents, doc. a. 1305 (Capmany Mem. iv, 34).
|| 6. Furtar, robar (en l'argot dels malfactors barcelonins). Fulano presum de fatigar, Vallmitjana Crimin. 28.
    Fon.:
fətiɣá, fəðiɣá (or., bal.); fatiɣá, faðiɣá (occ.); fatiɣáɾ, faðiɣáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí fatīgare, mat. sign. || || 1, 2, 3.