Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. faula
veure  2. faula
veure  3. faula
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FAULA f.: cast. fábula.
|| 1. Allò que es diu entre la gent, i especialment allò que es diu sense fonament; cosa que es conta i no és veritat Y no és faula, ans és cert..., doc. a. 1488 (BSAL, ix. 287). Crehent que 'ls fets d'aquell són estats faula, Ausiàs March, xliv.
|| 2. Rondalla, contarella d'entreteniment. Vós nos comptau fàbules [sic] o rondalles, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Conjunt de narracions mitològiques. «Els déus de la faula pagana». Axí t'a pres com als gigants, dels quals recompten les faules, Genebreda Cons. 163. Quant al integument d'aquesta faula diu Fulgencia que nóu Muses son dites, Curial, iii, 1.
|| 4. Composició literària en què es narra un fet imaginat per a treure n una conseqüència o consell moral. Axí com trobarets en les faules del Isop, Muntaner Cròn., c. 284.
|| 5. La part d'invenció o la forma i disposició de l'argument d'un poema.
|| 6. Objecte d'irrisió. Nosaltres som ja la fàbula del món, Lacavalleria Gazoph.
    Loc.

No dir faula: no dir cap paraula, no motar (Rosselló). Torna acatar lo nas tot lo temps que és a taula | i menja sense dire faula, Saisset Poc de tot, 18.
    Fon.:
fáwlə (Barc., Palma); fáwla (Val.). Existeix la forma fàbula, conservada per influència castellana, però no usada literàriament.
    Etim.:
del llatí fabŭla, mat. sign.

2. FAULA f. ant.
Falda. L'infant... pus abrivadament es met en la faula de sa mare o de sa dida que no fa a nulla autra persona, Llull Cont. 280, 27.
    Etim.:
variant de fauda (per influència de faula art. primer?).

3. FAULA f.
Alfàbrega (Arles).
    Fon.:
fáwlə (Arles, ap. Gilliéron Atlas, c. 1762).