Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fava
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FAVA f.
|| 1. Llegum produït per la planta Vicia faba, i que es compon d'una beina llarguera que conté diferents bessons o grans, ovalats, de dos a quatre cm. de llargària; cast. haba. Esmina de faues, Leuda Coll., a. 1249. Menjar faves, beure vi mudat e agre, Llull Blanq. 58, 6. Conèxer erbes e saber lur virtut e la proprietat de les figues seques..., de les faves seques e de lur aygua. Metge Somni iii. Qui sense quixals mastega tals faues, Proc. olives 1237. Fava panesca: varietat de fava que té la tavella curta, però els bessons grossos, blancs o vermellosos, i molt bons (Val., Mall.). Fava negra: varietat de fava més petita que l'ordinària, i amb la clovella negra (Mall.). Fava negreta: una classe de fava negra, no gaire bona, que serveix per a femar (Ribera del Xúquer). Fava tendral: és la més curta, que només té tres o quatre gallons; és blanca i bona (Alcoi). Faves amb xiulets: les favatines, o sia, faves molt tendres, que encara no tenen gra (Empordà). Fava canina: matacà o nou vòmica. Fava de porc: Si han menjat iosquiam que los antichs anomenauen faua de porch, Agustí Secr. 171 vo. Faves amb borra: les faves mig fetes o mig granades, tendres, amb la bajoca (Camp de Tarr.). Faves tendres: les que encara són verdes. Faves velles o seques: les que han perdut la verdor i tenen la clovella dura. Cellar faves: llevar-ne la cella. Faves frites: faves tendres fregides amb saïm. Fava parada: guisat de faves cuites sense clovella i amb el bessó obert de dalt a baix en el sentit de l'amplària; es cuinen amb col o altra verdura (Mall.). Faves ofegades: les que es couen sense aigua i amb poc foc, tenint damunt l'olla un paper d'estrassa i un plat d'aigua; s amaneixen amb llor, all tendre, ceba, botifarra i altres ingredients (Empordà, Men.). Faves escaldines: les que es mengen bullides i trempades amb sal, oli i vinagre (Mall.). Fava fresa: fava pelada. Ni encara llentilles, puix tinch faua fresa, Brama llaur. 200. Faves ensabatades: faves amb clovella. Los donaren faves ensabatades y altres verdures, Miquel Parets, ii, 77 (ap. Aguiló Dicc.). «En vint dies vaig menjar | seixanta vegades faves: | es dematí, de trempades; | es migdia, de cuinades; | es vespre, de recaufades; | això era per mudar» (cançó pop. Mall.).
|| 2. per ext., La favera o planta que produeix aquell llegum (V. favera). «Les faves calentes són una classe de faves que els costa molt gelar-se pel fred; fan els borratxets o favetes més llargs que les ordinàries».
|| 3. Fava grassa: planta crassulàcia de l'espècie Sedum purpurascens, anomenada també fabària (cf. Flora Cat. ii, 400); cast. haba crasa.
|| 4. Inflor poc prominent que es produeix en l'epidermis per la picada d'un insecte o per altra causa d'inflamació; cast. roncha, habón.
|| 5. Clotet de la cara treballada de les pedres picades (Tarr.).
|| 6. Taca rodonenca de la pell d'una persona o animal (val., mall.); cast. mota.
|| 7. Tumor de sang coagulada a la boca d'una bèstia; cast. haba. De la malaltia qui's fa al cauall en la boca per sobres de sanch, a la qual dien l'empastre ho paladas ho faua, Dieç Menesc. ii, 34.
|| 8. Cadascuna de les peces rodonenques de diferent color que servien en les votacions per a treure a sort els noms dels candidats; cast. altramuz. Que lo ofici de jurats fos fet en lo modo y forma que són creats, enseculats e trets los teulers, ço és ab faues o bellotas, doc. a. 1527 (BSAL, vii, 430).
|| 9. Extrem del membre viril, en llenguatge grosser; cast. balano.
|| 10. m. i f. Persona beneitota, aturada, que no es sap desfer de les dificultats (Cat., Val., Bal.); cast. bobalicón. En valencià i mallorquí s'aplica quasi exclusivament als homes; en altres regions es diu també de les dones. Que era una dona massa fava, Ramon Vidales Vaca llet, 48.
|| 11. a) Joc d'infants, anomenat també «cavall fort», en el qual es posen un o més jugadors acalats i els altres els salten, sia posant-s'hi damunt fins que el qui para es rendeix, sia sense aturar-s'hi, però fent diferents habilitats al temps de saltar (Maestr., Cast., Val.). Entre el qui salta i el qui el suporta s'entaula un diàleg que a València sol esser aquest: «Fava! | Munta i calla.—I si caic?—Rebenta com la cigala». A Mallorca, el joc es diu de «cavall fort», però es conserva el mot fava com a exclamació que pronuncia el qui para quan no pot resistir més el pes del que té damunt, i la paraula fava serveix com a senyal de rendició—b) Joc d'infants en el qual hi ha alguns jugadors que es posen acalats en renglera, cadascun amb el cap damunt les anques del qui li està davant, i el davanter de tots amb el cap damunt la falda d'un qui està assegut (la mare). Els altres, o sia, els qui no se posen, diuen fava!, i en dir-ho es llencen d'un salt damunt dels qui estan posats, i en esser-hi damunt compten fins a deu; mentres hi estan damunt, no poden tocar de peus en terra ni caure, perquè ni no, passen a ocupar el lloc d'un dels qui estaven posats (Mallorca).—c) Joc d'infants, en el qual els jugadors posen llurs capells en renglera en terra i van passant a peu coix de diferents maneres, segons determinades regles, per entre els capells, sense tocar-ne cap amb els peus; el qui en toca cap, es posa darrera de tots. El qui fa totes les seves evolucions bé, lleva el seu capell, i els altres segueixen el joc; quan no hi queda cap capell, el joc està acabat (Eiv.).—d) Joc de les faves: (ant.) cert joc d'atzar que apareix prohibit en una ordenació de l'any 1451: E més a instància dels dits honorables concellers anyadeixen a la ordinació feta sobre lo joc de daus que negú no gos jugar al joch de les faves sots pena de LX sous per quescun contrafahent (arx. mun. d'Igualada).
    Loc.
—a) Fer fava: exagerar molt, fer una cosa massa grossa (Mallorca, Menorca).—b) Plantar faves: coixejar.—c) Entendre faves per llentilles: entendre una cosa per l'altra (Val.).—d) Tenir bona fava de son queixal: tenir allò que es desitja o necessita; estar en el seu element, en la situació o circumstàncies més agradables (Mall.). Però may tenia millor fava de son caxal que com las havia amb cualque cap-ferro, Aguiló Rond. de R. 10.—e) Esser faves comptades: esser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica (Cat., Val., Bal.).—f) Treure faves d'olla: revifar-se, refer-se d'una malaltia, d'un estat ruïnós, d'un defecte greu, etc.—g) No poder dir «fava»: estar extremadament abatut o descoratjat, no poder alçar la veu.—h) Esser o Estar més brut que una garba de faves: es diu d'una persona o cosa molt bruta (Mall.).—i) Tenir tant de gust com fava parada freda: esser molt poc gustós (Mall.). Sortirà un patracol qui tendrà tant de gust y sabor com fava parada freda, Aguiló Rond. de R. 6.
    Refr.
—a) «Déu dóna faves a qui no té queixals» (Cat., Val., Bal.); «Déu dóna faves a qui no té barram» (Mall.); «Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents» (Alguer): es diu volent significar que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar.—b) «Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri» (Men.), o «que capons i gallines a fora casa» (Mall.).—c) «Ses faves no couen, si no hi afigen»: es diu al·ludint a les persones que en contar una cosa l'exageren i afegeixen mentides a les veritats (Mall.).—d) «Les millors faves són ben porquejades», o «són fetes amb medalles»: vol dir que el millor guisat de faves és fer-les ofegades amb cansalada o amb rodanxes de botifarra (Manresa).—e) «Cada fava té son corc, i n'hi ha que en tenen dos»: significa que totes les coses i persones tenen imperfeccions.—f) «Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc» (Mall.).—g) «Sembres faves al moll? Faves al coll»: vol dir que les faveres sembrades en terra molla de pluja s'hi fan molt bones i creixen fins a l'alçada del coll (Catalana, i, 401).—h) «Per la Mare de Déu del Pilar, faves a sembrar» (Urgell).—i) «Per Sant Sever, faves a fer» (Empordà, Vallès).—j) «Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià» (BDC, xviii, 226).—l) «Pel maig, faves a raig» (ibid. 258).—m) «Per Santa Creu, pèsols i faves per tot arreu».—n) «Any de beixest, any de faves» (Men.).—o) «Quan les faves ja fan cloc, nostr'amo, no estic enlloc»; «En temps de faves, ets al·lots no diuen què mana» (Mall.): vol dir que en el bon temps els criats no volen estar subjectes, volen prendre els seus esplais.—p) «Dona hermosa, o fava o vanitosa» (Manresa).
    Fon.:
fáβə (pir-or., or.); fáβɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa); fáβa (Andorra, Esterri, Tortosa, Val.); fáva (Cast., Al.); fávə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: favassa, favarra, favota, favarrassa, favarrota, favarrot, favot.—b) Dim.: faveta, favetxa, favel·la, faveua, faviua, favona, favó, favoia, favarrina, favarrí, favarroia.
    Etim.:
del llatí faba, mat. sign. || 1.