Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  febre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEBRE (ant. escrit febra). f.
|| 1. Elevació anormal de la temperatura del cos, acompanyada d'acceleració del pols; cast. fiebre, calentura. La qual febra puja en son cap e'l fa parlar follament, Llull Cont. 161, 18. Malaltia de febre... dóna passió al cors, Llull Blanq. 29. Lo cors és aterrat ab un poch de scalfament de febra, Genebreda Cons. 135. Hu dóna lum, per ssi, l'altre tenebra, | e tots justats salut, delit e febra, Ausiàs March, lxxxvii. Anc que la set cruiés mon paladar | com una febre d'ossos, Alcover Poem. Bíbl. 64. Febre de bou (Empordà), o Febre lloba (Eiv.): febre molt elevada. Entrar a qualcú la febre: començar-ne a tenir. Tallar la febre: aturar-la, fer-la desaparèixer.
|| 2. Nom de diverses malalties que tenen per símptoma principal l'elevació de la temperatura del cos; cast. fiebre. Es diu sovint febres o les febres, en plural. Són moltes maneres de febres; e yo he'n trobades set: la primera febra és contínua, la 2.a és cotidiana, la 3.a és terçana, la 4.a és quartana, la 5.a és effímera, la 6.a és eràticha, la 7.a és èthica, Sermons SVF, i, 216. Febre de Malta o febre mediterrània: malaltia produïda pel micrococcus melitensis, que sol durar llarga temporada i produeix cada dia una accessió de febre cap a la tarda. Febre groga: malaltia infecciosa en què el febrejant té la cara de color molt groc. Febres podrides, o Febre de sang podrida: (ant.) febres infeccioses d'accessió diària durant llarga temporada (Pou. Thes. puer. 159). Menja fruyta frescha e així febrega de febres podrides e d'altres febres, Alcanyís Reg. pest. 15. Febres contínues: les que duren molt de temps sense interrupció. Febres intermitents: la febre que acomet amb certes intermitències, com les febres terçanes (cada dos o tres dies), febres quartanes (cada quatre dies), etc. Febre conillera (Cat., Val., Bal.), o febre cucurella (Mall.): iròn., malura fingida o a la qual el qui la pateix dóna excessiva importància per tal d'esser ben atès, de no fer feina, etc.; cast. calentura de pollo por comer gallina. Febre del fenc: estat febrós del bestiar boví per efecte d'alimentar-se de fenc. Febre de la llet: estat febrós que s'observa en les mares poc després d'haver parit. Va finar la vida d'unes grans febres, Boades Feyts 408.
|| 3. Agitació o forta excitació de l'ànim; cast. fiebre. «La febre dels diners, o de l'or»: l'afany i inquietuds que causa el desig d'arreplegar riqueses. Mos braços erts vos cerquen amb febre en mos deliris, Atlàntida viii. Am veritable febre va començar a treure la que cobria la porta, Massó Croq. 104. Donar febre a algú: donar-li feina, preocupacions, molèsties (val.).
    Refr.
—a) «La febre contínua és la que mata»: vol dir que en les coses àrdues, l'obstinació i perseverància és el que fa obtenir allò que es desitja.—b) «Qui té febre, no té fred» (Vinaròs).—c) «La febre aplaca el lleó»: significa que la malaltia pot retre l'home més fort.—d) «Tot mal és febre»: vol dir que tota malaltia és perillosa, encara que els seus símptomes no sien gaire visibles o alarmants.—e) «Febres de maig, salut per a tot l'any»: significa que de les grans renyines solen venir grans amistats o un refermament de l'amistat que abans hi havia.
    Fon.:
féβɾə (pir-or., or., bal.); féβɾe (Pallars, Ribagorça, Ll.); féβɾa (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: febrassa, febrota (bal.), febrada.—b) Dim.: febreta, febrota (cat. contin.), febretxa, febreua, febriua, febrona.
    Etim.:
del llatí fĕbre, mat. sign.