Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. febrer
veure  2. febrer
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FEBRER m.
El segon mes de l'any, que té vint-i-vuit dies els anys normals i vint-i-nou els anys de traspàs; cast. febrero. Aquesta batalla fo en el febrer, Muntaner Cròn., c. 34. Seria complit a XIII dies del mes de febrer, Pere IV, Cròn. 43.
Febrer (devegades escrit Fabré): llin. existent a Arbúcies, Castellvell, Balenyà, Barc., Cornudella, Tortosa, Benicarló, Benassal, Mall., Men., etc.
    Refr.

—Les circumstàncies astronòmiques, meteorològiques i agrícoles que solen acompanyar el mes de febrer, s'expressen en els següents refranys:a) «Pel febrer, jornal enter»; «Al febrer, ja és jornaler»: vol dir que el dia ja s'ha allargat considerablement.—b) «Febreret curt, amb vint-i-vuit dies en surt» (Men.).—c) «Febrer lo curt, (o «Febreret curt») pitjor que turc» (Cat., Val., Mall.), o «més fred que un turc» (Men.); «Febrer el curt, brau i tossut» (Penedès); «Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt» (BDC, xviii, 219); «Lo febrer, de cap o de cua l'ha de fer» (Cat.); «Febrer, prompte o tard l'ha de fer» (Maestr.); «Febrer, de cap o de cua la té que fer» (Val.).—d) «Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser»; «Pel mes de febrer, un dia dolent i l'altre també» (BDC, xviii, 219).—e) «El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit».—f) «Si el febrer riu, lo fred reviu» (Segarra, Urgell).—g) «La neu de febrer, marxa com un gos llebrer» (Rubí).—h) «Pel febrer, abriga't (o tapa't) bé».—i) «El febrer té bon alè».—j) «Febrer plujós, cara de gos» (BDC, xviii, 219); «Si plou el febrer, tot va bé» (Gomis Meteor. 108); «Si tenc calor en es febrer, per Pasqua tremolaré» (Mall.); «Si el febrer no febreja, mal març tindrem» (Empordá); «No hi ha bon gener, que no deixi les basses plenes pel febrer» (Urgell); «Gener abeurat, febrer gelat» (Mall.); «Febrer abeurat, mig any assegurat» (Mall.); «Aigües de febrer estalvien es femer» (Mall.).—l) «Aigua en febrer, bona pel sementer» (Gomis Meteor. 108); «Trons en febrer, amanix el graner» (Morella); «Aigua al febrer, civada al graner» (Maestr.); «Aigua en febrer, ordi en graner»; «Si el febrer volia, ton ordi seria» (BDC, xviii, 221); «Febrer, treu els ordis del bolquer».—m) «L'aigua del febrer escalda l'oliver» (Calasseit); «Quan trona pel febrer, tremola el vinyater».—n) «En febrer, flor a l'ameler» (val.); «A despit del febrer, floreix l'ametller» (Cat.); «Mai ha passat febrer sense vestir s'ametler» (Mall.).—o) «Flor de febrer umpl es paner» (Mall.).—p) «En febrer, rega el teu planter» (Vinaròs).—q) «Pel febrer, pentina'm bé; pel març, no em toquis pas»: se refereix al conreu del blat (Empordà).—r) «Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs» (Morella).—s) «Qui sembra al febrer, collita té» (Segarra, Urgell).—t) «Pel febrer, fes ton afer» (Gomis Meteor. 108); «El qui balla pel febrer, poca feina té per fer» (BDC, xviii, 222).—u) «Avui febrer, demà Candeler».—v) «En gener i febrer, no hi ha ningun gos coniller» (Alcoi).
    Cult. pop.
—Conten que el febrer, abans, tenia trenta dies, com els altres mesos; el gener i el març li manllevaren un dia perhom, i el febrer els el va deixar; després aquells dos no els hi volgueren tornar, i per això ara el febrer només té 28 dies; de la ràbia que prengué de veure's robat, li ve l'esser tan dolent i mal de passar (Bagà, Mall.).
    Fon.:
fəβɾé (pir-or., or., bal.); feβɾé (occ., Maestr.); feβɾέ (Esterri, Sort); feβɾéɾ (Cast., Val., Al.).
    Intens.:
febreret; febrerot.
    Etim.:
del llatí febr(u)ariu, mat. sign.

2. FEBRER m.
Nom que es dóna a l'eucaliptus per les seves propietats febrífugues (Labèrnia Dicc.).