DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FECUND, -UNDA adj.
Que produeix fruit; abundós en sa producció; cast. fecundo. O mare semblant a ouella fecunda qui has parit lo fill per a esser mort e trocejat en la cruel batalla, Tirant, c. 22. Les viudes m'agraden... puix són amoroses, honestes, discretes, constants y fecundes, Viudes donz. 492. Certes faldilles amb corrioles que una meva cosina molt fecunda solia usar en fer-se grossa, Ruyra Parada 4. Escriptor fecund: escriptor que produeix abundants obres literàries.
    Fon.: fəkún (Barc.); fekúnt (Val.); fəkúnt (Palma).
    Intens. superl.: fecundíssim, -íssima.
    Var. form. (moderna i no acceptada actualment): fecond (Fecondes entranyes, Llorente Versos, i, 39; La tristesa feconda, Maragall Enllà 24; A l'eclosió feconda de l'estiu, Salvà Poes. 3); fegon (ant.).
    Sinòn.: fèrtil, productiu, prolífic.
    Antòn.: estèril, eixorc.
    Etim.: pres del llatí fecŭndu, mat. sign.