DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEFAENT adj.
Que fa fe; que és digne de fe; cast. fehaciente. Devent presentar un certificat feefahent, doc. a. 1799 (arx. de Montblanc). Que viatgers fefaents ens contessin que la poligàmia..., Carner Bonh. 100.
    Fon.: fɛfəén (Barc.); fefaént (Val.); fəfəént (Palma).
    Var. form. (no admesa): fefacient (usat per J. Sardà, segons Aguiló Dicc.).
    Etim.: del llatí fĭdem faciente, mat. sign.