DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEINER (i dial. faener, fener), -ERA
|| 1. adj. Propi de la feina; dedicat a la feina; cast. laborable. Deu complir XXIV dies faeners, Cost. Tort. II, iv, 19. Faran texir a die faener del sol exit tro al sol post, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 265). Los jorns faynés | entre semana, Spill 2506. No sia persona... que dia faner dex de fer feina, doc. a. 1560 (Hist. Sóller, i, 398).Hores feineres: les hores de treball. Setmana fenera: setmana cossera, que no té cap festa fora del diumenge (Maó, Ferreries). Dia de fener: dia feiner (Empordà, Maresma, Costa de Llevant).
|| 2. adj. Que treballa; aplicat al treball, laboriós; cast. hacendoso, laborioso. Sabent, humil | e poch parlera, | mas gran feynera, | dona endreçada, Spill 16074. Na Catalina m'és sortida de lo més fenera, Rosselló Many. 218. Com l'abella feinera d'un eixam, Alcover Poem. Bíbl. 23. Mal feiner (o malfener): peresós, que no vol treballar. De molts menestrals que són mals fayners, Proc. Olives 1086. a) fig. Que produeix molt; que dóna fruit o rendiment abundós. Fogoneus d'els més faners, Penya Poes. 196.
|| 3. m. Home de treball; el qui s'ocupa en alguna feina; cast. obrero, operario, trabajador. Aquí no s'i fa engan a negú puys los faeners sien bé pagats o bé provehits, Eximenis, XII del Crestià, c. 149 (ap. Aguiló Dicc.). L'obrer... haia affer continua residència axí com los faynés, doc. a. 1470 (BABL, xi, 282). Per ço la que pagua vol bons faheners, Proc. Olives 2067.
|| 4. m. a) Feinada; feina grossa (Mall.). «Quin feiner, que hi ha en aquesta casa!»—b) Feina, treball. Apareix feiner amb aquest significat en la cançó popular de «La Porqueirola»: «Vols-me dir tu, porquerola, | què te donen per feiner?» (Mallorca). Quin és el teu feyné?, ap. Milà Rom. 205.
Feiner: llin. existent a Castellgalí, Matadepera, Monistrol, Rellinàs, Sabadell, Sagàs, Terrassa, etc. Hi ha la variant Faner existent a Sans, Arenys, Mataró, Moià, Terrassa, Ciutadella, etc., i la variant Fanés a Gurb, Llagostera, Caldes de Mo., Martorell, Montmeló, etc.
    Refr.—a) «Al febrer, lloga ton feiner» (Segarra, Urgell).—b) «Dolent feiner, de lluny veu venir el cavaller»: vol dir que el mal feiner es distreu amb qualsevol cosa que vegi pel camí.—c) «Al mal feiner, cap eina (o «cap feina») li ve bé».—d) «Qui fa lo que pot, no és mal fener» (Mallorca).—e) «Al bon feiner, no li falta el menester».
    Fon.: fəјné (or., bal.); feјné (occ.); faené (Calasseit, Tortosa, Maestr.); faenéɾ (val.); fəné (mall.).
    Var. form.: ant. fasener (Per cascú die fasener que fara lo dit servezi, doc. a. 1309, ap. RLR, viii, 60); feisaner (Yo per ella perdo vespres | dies feisanés y festes, cançó pop. cat., ap. Milà Rom. 133).
    Etim.: derivat de feina o faena.