Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  feixa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEIXA f.
|| 1. Faixa, cinyell de roba (Tamarit de la L., Massalcoreig); cast. faja. Làtzer... isqué ligat los peus e les mans ab fexes segons era costum dels jueus soterrar, Gamaliel 109 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Tros de terra llarguer en el qual se conren cereals, llegums o hortalisses (pir-or., or., occ., Maestr., eiv.); cast. haza. Uindimus tibi una fexa de terra, doc. a. 962 (BABL, vi, 350). Casa cum curte et orto et fexa de terra, doc. a. 1007 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Pujant de feixa en feixa, Canigó xii. Els marges i vores de la feixa llaurada, Pous Empord. 21. En les terres muntanyoses o costerudes, les feixes són trossos de terra plans, horitzontals, situats en el coster i limitats per marges o parets que els protegeixen contra les avingudes. La feixa també és el nom d'una mesura agrària que a Olot té 12 quarteres i a Besalú i Banyoles en té setze (equivalents a 1'860 àrees).
Feixa: llin. existent a Vilademat, Castellgalí, Barcelona, Pontons, etc. Hi ha la variant Feixes o Fexas, existent a Celrà, Olot, Palafrugell, Sta. Pau, St. Feliu de G., Malgrat, Mediona, Barc., Anya, Artesa de S., Montanui, etc.
    Fon.:
féʃə (pir-or., or., eiv.); féјʃa (Andorra, Pobla de S., Tortosa, Morella, Benassal); féјʃɛ (Sort, Tremp, Ll., Falset, Gandesa).
    Etim.:
del llatí fascia, ‘faixa’.