DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FEIXAR m.
Lloc on hi ha moltes feixes (Ribera del Segre, ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: derivat de feixa.

2. FEIXAR v. tr.
Reunir formant feix; cast. agavillar. Es dimonis boyets... s'abordan a ses branques, en fan trossos y munts, y les fexen, Alcover Rond. i, 211.
    Fon.: fəʃá (or., bal.); feјʃá (occ.); feјʃáɾ (val.).
    Etim.: derivat de feix, art. 1.

3. FEIXAR v. tr. ant.
Embolicar (en lluita, en conxorxa, etc.); cast. mezclar. Lo compte Galceran e don Blasco van-se fexar ab les senyeres dels francesos en tal manera que a terra les gitaven totes, Muntaner Cròn., c. 191. Tots foren entorn dels murs d'Escampaig e van-se fexar als murs tant vigorosament que no guardaven perill que esdevenir-los-en pogués, ibid., c. 287. Qui molt s'hi fexa, | la força hi dexa, Spill 8439. Lo bé jaqueix, ab tot lo mal se fexa, Ausiàs March, c.
    Etim.: del llatí fasciare, ‘faixar’, ‘embolicar’.

4. FEIXAR v. tr.
Dividir en feixes la terra conradissa; fer-hi feixes.
    Etim.: derivat de feixa.