DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEIXUC, -UGA adj.
|| 1. Que pesa; difícil de moure o d'alçar, a causa del seu pes; cast. pesado. Per qual natura és l'aur pus fexuch que lo ferre?, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Porten cadenes molt fexugues dins en lurs consciències, Genebreda Cons. 183. Lo cap al coll és càrrega fexuga, Ausiàs March, lxxxvii. I rampa amunt pujant-se arramben feixucs còdols, Atlàntida vi. a) Soroll o renou feixuc: soroll de cosa pesant que cau.
|| 2. Mancat d'agilitat; que es mou difícilment; que corre menys del que caldria; cast. pesado. Com jo sia per peccats esdevengut molt fexuc e molt pererós a pujar en tan alt loc com és lo firmament, Llull Cont. 32, 29. Cos feixuch de vellura, Proc. Olives 92. Era més lent i feixuc que de costum, Víct. Cat., Ombr. 83. Ets escarabatons ab vol fexuch vos passen prop d'una oreya, Roq. 12. Son feixuc (o feixuga): son profund, de què és difícil despertar-se. Per què dormiu la son fexuga de la terra, Riber Sol ixent 92. Estil feixuc: estil mancat d'agilitat, de lleugeresa, d'esveltesa. Claustres d'estil feixuc i barbre, Canigó ix.
|| 3. Penós i difícil de resistir; cast. pesado. Vós sola haueu a guarir aquella fexuga malaltia incurable que es jiu paralitiquea, Villena Vita Chr., c. 45. Forçat és que us tire alguns colps fexuchs, Proc. Olives 1630. Li carregà feixuga l'Omnipotent sa esquerra, Atlàntida i. Com estan llests de ses feynes més fexugues, Ignor. 65. Ses obligacions són més fexugues y males de cumplir, Roq. 26. Menja feixuga: menja difícil de pair. Són alguns hòmens a qui noen viandes delicades e leugeres e les viandes fexugues los aprofiten, Albert G., Ques. 12. Temps feixuc: temps que aclapara, que produeix gran depressió al cos. El dilluns de la festa... el sol més calent, més fexuc, Galmés Flor. 78.
|| 4. Molest, enutjós; que causa malestar o disgust; cast. pesado, molesto. Guillalmes deia alguns mots fexuchs de Curial, Curial, iii, 86. No vull dir pus d'ací avant, | per no ser dit fexuch per lonch, Ausiàs March, cxxviii. La princesa despertà's e dix: Val-me Déu, hi com est fexuga! Mirau si'm pot dexar dormir, Tirant, c. 218. Tenir els jocs feixucs: tenir mals arrambatges, esser mal de sofrir.
    Fon.: fəʃúk (or., bal.); feјʃúk (occ., val.); fəʃúс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.: feixuguet, -eta; feixugot, -ota; feixuguíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: faxuch (Coll. dames 769); fesuch (Eximenis, XII del Crestià, c. 114, ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: derivat de feix amb el sufix -uc (que es troba en alguns mots com astruc, malastruc, etc.).