Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fem
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FEM m.: cast. estiércol.
|| 1. Excrement de qualsevol animal; especialment, Barreja d'excrements amb el jaç d'algun animal o amb altres matèries residuals, que descompostes per fermentació serveixen per a adobar les terres. Les coses corrumpudes innaturals axí com pudridura, fems, suor, rovell, Llull Doctr. Puer. 77, 1. Estaven e jayen per los fems en Constantinoble, Muntaner Cròn., c. 203. Tot açò qui sobrerà dels diners qui s'hauran dels fems del corral, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 186). Naturalment se maduren, no ab artifici ne ab multitut de fem, Alcanyis Reg. pest. 15. Fem cruu: el que encara no ha fermentat. Fem cuit: els fems ja fermentats. Fem trit: el que ja està tan corromput que gairebé és tot pólvora. Fems confitats: els molt podrits i quelcom esbravats. Fem roig: residus de la closca de pi que els adobers posen a les pells, i que després es venen per a adob. Clot dels fems: femer, lloc on es depositen els fems d'una casa.
|| 2. Conjunt de matèries brutes i residuals que s'apleguen pel carrer, per les cases, etc.; cast. basura. Car totes van | ... faldes bé steses, | ... tot ho roceguen, | de fanch empeguen, | fan-ne granera | per la carrera | qui lo fem torca, Spill 7643. Tothom qui aia fems cercha lo mur de la vila... lo aia levar, doc. a. 1340 (arx. mun. d'Igualada). Comença apartar lo fem e agranar un troç de terra, Villena Vita Chr., c. 64. Que buyda es cossiol des fems per sa finestra, Ignor. 1.
|| 3. en general, Cosa corrompuda, desfeta; cast. basura. Vostra carn és ja fem, Ausiàs March, cvii. E tu, vell, que ta carn és fems, | vols joue dona e fadrina?, Obra vells 169. Avui rosa vera, demà fems aldà, Colom Juven. 88.
    Refr.
—a) «Lo fem diu fem» (Val.); «Fem no diu farem» (Cat.): es diu per expressar el gran profit i eficàcia dels fems per a adobar les terres. (Es tracta d'un joc de paraules entre fem en sentit de ‘adob’ i fem primera persona plural del present del verb fer).—b) «Lo fem és la minja del pagès» (Gandesa); «Lo pagès que és bon pagès, se menja cada any una càrrega de fem» (ibid.); «Peus de l'amo, fems a terra» (Manresa); «Fems i aigua fan miracles» (Empordà, Garrotxa, Pla de Bages); «Les terres donen tot temps, si no los manca aigua i fems» (Mall.): són altres sentències populars en elogi de l'eficàcia dels fems en l'agricultura.
    Var. form.:
fems, forma aparentment plural, però que antigament era singular, com ho demostren aquestes frases: Lo porc qui no sent la pudor del fems en lo qual té son morro, Llull Cont. 39, 18; Si'l solell passant per lo fems no'n reeb sutzetat, Llull Felix, pt. i, c. 5; Què y ha de dins? Fems pudent, Sermons SVF, i, 92; Lo fems farà la terra grassa y la esponjarà, Agustí Secr. 16. Tenim, doncs, que coexistien dues formes del mot en singular: fem i fems. Aquesta darrera, per la seva terminació en -s, ha estat interpretada pel poble com a plural. En uns dialectes ha predominat la forma fem (català occidental i valencià) i en altres la forma fems usada en plural (català oriental i baleàric).
    Fon.:
fém (occ., val.); féms (pir-or., or., bal.); fέm (Amposta).
    Var. ort.
ant.: femps, amb la p presa per analogia de temps.
    Etim.:
la forma fems ve del nominatiu llatí fĭmus; la forma fem, del cas oblic fĭmu(m). La ĭ breu del mot llatí hauria produït normalment en català oriental una e oberta; la e tancada del mot català, com la diftongació en l'arag. fiemo i altres circumstàncies del vocalisme en diferents llengües romàniques, indueixen a suposar, fundadament, que en llatí ja existia una forma *fĕmus amb ĕ breu presa per analogia del sinònim stĕrcus (cf. Rohlfs Gasc. § 270).