Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fendre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FENDRE v. tr.
|| 1. Dividir una cosa en dues o més parts per ruptura o per tallament; cast. hender, rajar. Posà la mà a la petita acha e tan gran colp donà a un moro en lo cap, que fins als pits lo fené, Tirant, c. 322. May haureu such | si no feneu | e no spremeu | fort la taronja, Spill 5829. Preneu una granota viua e feneu-la per la esquena, Dieç Menesc. ii, 88. Magalls i cunys per fendre la roca de solei, Atlàntida vi. a) refl. Tant tro que la torre se fené, Jaume I, Cròn. p. 117. Fassats manament a la terra que no'm sofira, enans se fena e'm sorbesca, Llull Cont. 4, 14. La sua santa sanc caygué en la rocha, e la rocha fené's, a la cal dien Gòlgotas, Treps Rom. 86.—b) especialment, Tallar amb un ganivet els cuiros per la meitat, des del cap fins a la cua, de manera que de cada cuiro resultin dues peces iguals (Barc., Igualada).—c) Travessar subtilment i de pressa un fluid (l'aire, l'aigua, etc.). La neula per ço com és prima e ampla cau per l'àer de biaix fenent l'àer ab sa tenuitat, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Fenent l'oratjol amb un graciós moviment, Ruyra Parada 63.—d) fig. Lançà un dolorós crit que paria lo cor li volgués fendre, Villena Vita Chr., cap. 224. Tingua'xí ferm que leyaltat no fena, Pere Torrella (Cançon. Univ. 179).
|| 2. per castellanisme, trobam usat fendre amb el significat de ‘enfonsar-se, penetrar’: Sos braços se nuen amb llurs braços | i un bosc d'enceses armes va a fendre's en son pit, Atlàntida iii.
    Fon.:
fέndɾə (or.); féndɾe (occ., val.); fə́ndɾə (bal.).
    Conjug.:
segons el model prendre. A més del normal fes (< llatí fĭssum), es troba usat el participi analògic fenut: E regonexeu-li dintre lo dit tall quant lo-y haurets fenut si'l trobareu algun granellet de càncer, Anim. caçar 54.
    Sinòn.:
esberlar, obrir, xapar.
    Etim.:
del llatí fĭndĕre, mat. sign. || 1.