DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FENOMEN m.: cast. fenómeno.
|| 1. Fet o esdeveniment observable. «Estudiem els fenòmens de la naturalesa». Fenomen físic: el que no modifica essencialment la matèria afectada. Fenomen químic: el que modifica essencialmenl els cossos afectats.
|| 2. Fet o cosa poc freqüent, extraordinari, digne d'admiració. Especialment: a) Persona o cosa que presenta una característica extraordinària. «Aquest artista és un fenomen». Tremolava d'imaginar el rotllo que es faria al carrer si treia a passeig aquell fenomen, Riba Perot 30.
    Fon.: fənɔ́mən (Barc., Palma); fenɔ̞́men (Val.). En el llenguatge quotidià és freqüent usar la forma castellana fenómeno.
    Etim.: pres del gr.-llatí phaenomĕna, ‘coses dignes d'observar-se’.