DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERÉSTEC, -ÉSTEGA adj.
|| 1. Salvatge, indòmit; cast. salvaje. Fo enviat a matar un leó lo qual era pus feréstech, Genebreda Cons. 218. Aquest linatge de falcons és feréstech e de males costumes, Flos medic. 131. Se'm tornà més feréstec que una fura, Pons Com an., 65.
|| 2. Esquerp, retret del tracte dels homes; allunyat de la gent; cast. salvaje, adusto. Vivia allí, dels óssos i llops en lo feréstec, rellent amagatall, Atlàntida, i.
|| 3. Que fa feredat; cast. terrible. Un gran toro molt brau ab faréstegues banyes, Alegre Transf. 130 vo. Lo cel veig en feréstegues bromades arrugar-se, Atlàntida iii. Un somriure feréstec, endemoniat, Pons Auca 165.
    Fon.: fəɾéstək (or.); feɾéstek (occ.).
    Var. form.: feréstic (Voc. cat.-alem. 1502; Ruiz Poes. 15).
    Etim.: segons Meyer-Lübke REW 3432, d'un creuament del llatí *forastĭcus ‘forà, allunyat’, amb domestĭcus ‘casolà’; aquest creuament no explicaria per si sol el radical fer- del mot català feréstec i de la seva variant ferest. Sembla que cal partir més aviat del llatí fĕrus, ‘salvatge’, i considerar la terminació com a presa de forest ‘bosc’ (o sia, que feréstec equivaldria originàriament a ‘boscatà’).