DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERESA (i dial. ferea). f.
|| 1. Qualitat de fer; cast. fiereza, ferocidad. No par conegues | la lur ferea | ni ta fluxea, Spill 6702. Si teniu algun jument desenfrenat que no's puga domar, lligau-lo en una figuera, prestament se domarà y perdrà la sua feresa salvàtica, Agustí Secr. 47. No hi ha, dins els reialmes obscurs de la feresa, | monstres que resisteixin el dol i la fixesa | dels ulls d'aquella mare, Alcover Poem. Bíbl. 74.
|| 2. Feredat; por intensa, espant; cast. horror, miedo. Feyen tanta morteldat que fareza seria de dir, Muntaner Cròn., c. 51. Mas vostre seny deuri' aver ferea | de fer tals fets, Ausiàs March, xlvii. Les tues orelles haurien ferea de hoir, Tirant, c. 280. Té ja molt perduda al llop la ferea, Viudes donz. 120. «Aquesta costa fa feresa»: fa por de pujar. «Els trons eren tan forts, que feien feresa».
    Fon.: fəɾέzə (or.); feɾéa (val.).
    Etim.: derivat de fer, art. 2.