DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FERIDA f.
|| 1. ant. Acte de ferir o atacar; cast. ataque, asalto. Lo leny armat trobà'l en Barbaria, hon havia feyta una ferida entre Tunis e Alger, que hi hac feyta tarrasavia e hi pres més de CCC persones de sarrahins, Muntaner Cròn., c. 155. Lo dia de la ferida dels moros era dia de mossènyer St. Pons, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 117).
|| 2. Lesió produïda en un cos amb solució de continuïtat dels seus teixits, per instrument agut o tallant; cast. herida. Ben conexem per què ho deyts ne o fets, per amor que uós aiats de males ferides de la batayla, Jaume I, Cròn. 63. Una gran ferida de bordó que tenia per la cara, Muntaner Cròn., c. 192. Lo qual ab empentes e ferides diverses menà a la sua casa propria, Scachs 34. Son cos du vint ferides de la guerra, Canigó ix.
|| 3. fig. Acció o esdeveniment dolorós moralment; cast. herida. La ferida del fibló del desengany, Cases A., Poes. 117. Renovar la ferida: fer sentir de bell nou el dolor d'un disgust passat. Alenar o respirar per la ferida: manifestar o deixar entreveure un sentiment que es portava amagat.
|| 4. Quest, olor especial que deixa un animal en passar, i que permet als gossos de seguir-ne les passes (Mall.); cast. rastro. «Aquest ca duu el conill per la ferida»: segueix les passes d'un conill ensumant l'olor que ha deixat en passar.
|| 5. Instint dels gossos, de seguir la caça per l'olor (Mall.). «Es nostro ca té molta ferida».
|| 6. Idea o inclinació forta a una cosa (Mall.); cast. afición. No hi teniu gens de ferida voltros an aquexa classe de xuclar ni d'explotar, Aurora 182.
    Fon.: fəɾíðə (pir-or., or., bal.); feɾíða, feɾíðɛ (occ., Val.); feɾía (Al.).
    Intens.:—a) Augm.: feridassa, feridarra, feridota.—b) Dim.: ferideta, feridetxa, ferideua, feridiua, feridona, feridoia.
    Etim.: forma femenina del part. pass. de ferir.

2. FERIDA f.
Nus que es fa per lligar un ham (Costa de Llevant).