DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERMAR v. tr.
|| 1. ant. Fixar; aplicar fixament, amb fermesa; cast. fijar. Uengueren... al port d'luiça, e aquí fermaren ses albergades e combateren-la, Jaume I, Cròn. 126. Los aristols fermats en terra, Desclot Cròn., c. 5. Lo vigor e forsa de les coses adverses e contràries no muden ni regiren lo coratge del home forts e virtuós, ans se ferma en sa virtut, Canals Senecha. Quant l'home corre, leva lo peu ans que ferm l'altre, Albert G., Ques. 26. Fermar les àncores: fondejar una nau. Fom davant la Palomera ab les dites galeres... e fermam les àncores, Pere IV, Cròn. 132. Fermar els genolls: posar-se de genolls en terra, agenollar-se. Ell vengueren e saludaren-nos los jonols deuant e besaren-nos la ma, Jaume I, Cròn. 437. E fermà lo genolls en terra, Serra Gèn. 208. Fermar l'ull en una cosa: fixar-hi la vista, mirar-la amb fixesa. Diu axí que't guarts de fermar l'uyll en fembra bella, Eximenis Dones 20 vo (ap. Aguiló Dicc.). Axí com la àguila ferma lo seu ull en lo raig del sol, Canals Carta, c. 54. Hi lo Despi fermà los ulls | lauors en mi molt alterat, Somni J. Joan 2456. Fermar la porta: tancar-la de manera que no s'obri per si sola, però no amb clau ni forrellat (Ll., Pla d'Urgell); cast. ajustar. La secreta porta | qui sens fermar encara vuy se trova, Febrer Inf. viii, 126.
|| 2. Lligar; subjectar amb corda, cadena, fil o altra cosa que impedeix d'anar-se'n; cast. atar. Axí com l'odre costretament està fermat al fons de la mar, Llull Cont. 342, 21. Fermats les bèsties en lo estable, Quar. 1413, pàg. 219. Lo dit thoxó trencà la cadena ab la qual stava fermat, doc. a. 1434 (Arx. Gral. R. Val.). A la creu on mor Jesús, | Maria la serp hi ferma, Verdaguer Idilis. Les ales t'han fermades, Guiraud Poes. 23.
|| 3. (italianisme) Aturar; cast. parar. Fermí'm o aturí'm o stiguí segur: Astiti, Esteve Eleg. g 5 vo. La processó se ferma en cada iglésia per cantar los mutets, Ciuffo Folkl Alg.
|| 4. fig. Lligar moralment (amb obligacions, sentiments, etc.); cast. ligar, atar. Sa cadena de devers que ferma ets avis pares fiys y néts dins ses famílies, Ignor. 22. En Tomeu y na Margalida... havien fermada més fort sa seua correspondència amorosa, Penya Mos. iii, 137.
|| 5. ant. Establir amb seguretat i força legal un tracte, conveni, etc.; cast. firmar. Lo leopart fermà la batalla, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Axí foren fermades les batalles d'amdós los reys, Muntaner Cròn., c. 72. Com aquest matrimoni se fermà, ibid., c. 288. Foren fermades entre Nós y lo infant de Navarra algunes covinences, Pere IV, Cròn. 338. Ab elles pau final fermar, Spill 16133. Fermar dret: prestar caució de dret. Dix-li e manen-li que'm fermàs dret..., dix que no me'n fermarie res, que no'm tenie per seinor, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Pagès ferma dret per cinch sols, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 287). Deu esser tengut lo senyor de la nau al mariner de fermar dret per ell per aytant com son loguer vàlega, Consolat, c. 140. Nós lo citam que fermàs de dret, en nostre poder, e no u féu, Pere IV, Cròn. 141. Deu fermar de dret per la quantitat que demana, doc. a. 1470 (BABL, xi, 277).
|| 6. ant. Signar, posar son nom al peu d'un document; cast. firmar. E en aquesta transactió e convinença fermaren tots, Pere IV, Cròn. 111. Fermada y escrita de la vostra mà, Passi cobles 74. Fermaren tots en lo contracte | com s'acostuma, Somni J. Joan 1510. Hage de fermar àpocha de rebuda, Ordin. Univ. 1629, fol. 50.
    Loc.—a) Fermar curt qualcú: subjectar-lo, llevar-li la llibertat, procurar que pugui obrar poc (Mall.). Noltros homos les hem fermades curt, Ignor. 34.—b) Fermar gossos amb llonganisses (Cat.), o Fermar els cans amb sobrassades (Mall.): despendre sense mirar prim, anar sobrat de diners. «Tu rai, que pots fermar els gossos amb llonganisses!»
    Refr.—a) «Bonic fermar la mula! I la fermava per la cua»: es diu irònicament al·ludint a coses fetes al revés o molt diferentment d'així com pertoca fer-les.—b) «Ferma s'ase allà on son amo vol»: recomana obediència i no discutir les ordes que ens donen (Mall., Men.).—c) «Qui bé ferma, bé desferma»: vol dir que el qui posa atenció a lligar bé una cosa, té després el gust de veure que arriba en bon estat (Men.).
    Fon.: fəɾmá (pir-or., or., bal.); feɾmá (occ., Maestr.); feɾmáɾ (val.); falmá (alg.).
    Sinòn.:— || 2, lligar;— || 6, firmar, signar.
    Etim.: del llatí fĭrmare, mat. sign. || 1.