Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ferradura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERRADURA f.
|| 1. ant. Guarniment de ferro d'un moble; cast. herraje. Archa una cum ferradura, doc. a. 1069 (BABL, vi, 385).
|| 2. Peça de ferro, de forma d'arc de cercle de més de mitja circumferència, que es clava sota la peülla d'un cavall, mul o altra bèstia equina o asinina i li serveix de protecció en caminar; cast. herradura. Ans encara en ferradures als peus d'ells posadores, Ordin. Palat. 51. Ferradures rosinals a cuatre sous, les de mules a tres sous y les asnals a dos sous, Capit. Iuiça, c. 61. Cami de ferradura: camí estret, per on no poden circular carros, sinó bísties.
|| 3. Espècie de senalleta d'espart que serveix per a calçar una cavalleria que es desferra (Val., Cullera, Xàtiva, Alcoi).
|| 4. La primera tapa que posen per formar el tacó d'una sabata, i que té forma de ferradura de bístia (Mall.).
|| 5. Bocí de ferro arquejat que es clava al tacó o sota la punta d'una sabata per reforçar-la (Mall.).
|| 6. Peça de ferro arquejada que va clavada als extrems de l'anguila de varar embarcacions, per reforçar els forats de les bragues (Mallorca).
|| 7. Cadascuna de les peces arquejades que hi ha en els batans espolinadors dels telers a mà, i pel buit de les quals aixequen els fils d'ordit corresponents a cada efecte de l'espolinat (Pons Ind. text.).
|| 8. Arc de ferradura: en arquitectura, arc rodó major que una semicircumferència; cast. arco de herradura.
|| 9. topon. La Ferradura: nom d'una cala o petita badia que hi ha devers Ariant, en la costa de Pollença (Mall.).
    Loc.
—a) Mostrar (o ensenyar) les ferradures: esser cocejadora una bèstia cavallina o un ase.—b) Ja em pagaràs les ferradures!: es diu en to d'amenaça quan per culpa d'un altre s'ha hagut de fer moltes passes i gestions per resoldre un assumpte (Empordà).—c) Tenir les ferradures a l'aire: estar a punt de morir (Maestr.).—d) Se jugarà les ferradures: es diu d'un que està molt malalt (Maestr.).—e) Una al clau i tres en la ferradura: encertant alguna cosa entre altres que no s'encerten.—f) Esser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent: esser molt llest, tenir gran agilitat o habilitat (Vila-real).
    Refr.

—«Per un clau se perd una ferradura»: vol dir que devegades un detall que sembla insignificant produeix conseqüències considerables.
    Cult. pop.
—Es freqüent la creença que guardant i tenint penjada o clavada darrera la porta de casa una ferradura vella, que s'hagi trobat per casualitat, es defensa la casa contra encantaments i fetilleries, i en general s'adquireix bona sort. Si la ferradura ha estat trobada en divendres, diuen que encara té més virtut (cf. Camps Folkl. ii, 96-97; Tres. Avis, 1928, pàg. 113). Irònicament es diu que el qui guarda una ferradura, no acaba mai el ferro; i com que a Menorca es diu ferro a la moneda de coure o «calderilla», la gent crèdula ho interpreta en el sentit que no s'acaben mai els diners.
    Fon.:
fərəðúɾə (pir-or., or., bal.); feraðúɾa, faraðúɾa (Andorra, Tortosa); feraðúɾɛ, faraðúɾɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa); feraúɾa (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: ferradurassa.—b) Dim.: ferradureta, ferraduretxa, ferradureua, ferraduriua, ferradurona.—c) Pejor.: ferradurota, ferradurot.
    Etim.:
derivat de ferrar.