DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERRENY, -ENYA adj.
|| 1. De ferro; propi del ferro; cast. férreo. Loc ha Infern appellat Malesvoltes, | de pedra tot e de collor ferrenya, Febrer Inf. xviii, 2. Símbols de fe y valor pintaves en son ferreny escut, Llorente Versos, i, 54.
|| 2. Fort, robust (or., occ.); cast. férreo. Brandeja amb mà ferrenya l'espasa flamejanta, Atlàntida iv.
|| 3. fig. Adust, sever; cast. adusto. Aspra y ferrenya sonarà en ses cordes | fines la llengua de ma pàtria dura, Costa Horac. 20. Fer cara ferrenya: fer mala cara, mirar severament.
Ferreny: llin. existent a Ripoll, La Bisbal, Oix, Manresa, Barc., Vendrell, Tarr., Agramunt, Albesa, Alguaire, Artesa, St. Martí de M., etc.
    Fon.: fərέɲ (or.); feréɲ (occ., val.); fərə́ɲ (mall.).
    Etim.: derivat de ferro amb el sufix -eny que indica matèria (<sufix -ĭgnu, cf. Meyer-Lübke Katal 92).