DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FERVOR m. o f.
|| 1. Ardor; calor intensa (en sentit material); cast. hervor. Lo sol és en la sua fervor de la sua calor en estiu, Genebreda Cons. 52. L'oratjol polsava ab ràpides modulacions de fervor les innúmeres llengues del pollar y l'olmeda, Galmés Flor 36.
|| 2. Ardor de sentiment, d'intenció, especialment de religiositat; cast. fervor. Mes crex la amor e la fervor e la glòria, Llull Cont. 177, 2. No és la feruor ne la deuoció que esser solia en lo temps dels apòstols, Llull Felix, pt. i, pròl. Com era en lo mig de la missa ell sermonaua ab molta feruor, Flos Sanct. Y ab la feruor del tocar | vos calfareu sens despit, Cançó dones 43. La fervor de mos enamorats desigs, Alegre Transf. 20.
    Fon.: fəɾβóɾ (Barc.); feɾβóɾ (Val.); fəɾvó (Palma).
    Sinòn.: fervència, ardor.
    Antòn.: fredor.
    Etim.: pres del llatí fĕrvōre, mat. sign.