Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fesa
veure  2. fesa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FESA f.
|| 1. Acte i efecte de fendre; objecte fes; cast. hendimiento, hendido. Lo usufructuari és tengut que si algun cep, figuera, oliuera o altre arbre se morrà en aquel loch on a eyl serà establit usus de fruyts, que eyl en loch d'aquels, que n'i meta e n'i plant d'altres, però les feses o els morts o arrancats per cas d'auentura són seus, Cost. Tort. III, ix, 14.
|| 2. Fenella; obertura estreta i llarguera; cast. hendidura, resquicio. Mirant aquelles feses e obertures, Villena Vita Chr., c. 277. O en la fesa de huna post | premsats li sequen, Coll. dames 324. Especialment: a) Tall llarguer i estret que es fa a l'orella d'un cap de bestiar, especialment ovelles i cabres, com a senyal per a conèixer de quin propietari són (Mall., Men.).
|| 3. Cadascuna de les dues meitats en què es divideix el porc mort, un cop trets els pernils, el cap i els menuts (Tor, Vall d'Àneu).
    Fon.:
fέzə (or., Maó); féza (Esterri); fə́zə (Mall., Ciutadella, Migjorn-Gran); fə́ (Manacor).
    Etim.:
forma femenina de fes (art. 3). La forma fə́, de Manacor i altres pobles de Mallorca, representa el resultat d'una contracció del mot que ha seguit aquest procés: fə́zə>fə́ə>fə́.

2. FESA f. ant.
Feces. En asò matex val fesa pastada ab mel, Flos medic. 167. Vós llevau la espuma dels pecats, però no arribau a les feses que estan en lo més fondo de vostre cor, Lib. del Roser, 93 (ap. Aguiló Dicc.).