DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FIBLAR v. tr.
|| 1. Picar amb el fibló (or., occ.); cast. picar. L'abellot és sens fibló, e natura ha volgut que no hagués coltell de fiblar per ço que no fos cruel, Scachs 18. Con un moscaló lo fiblàs en la sua cara, Sants Ross. 40 v 1.
|| 2. Picar en general, mossegar un animal petit; cast. picar, morder. Un amaguat cerpent vivent entra aquela, aparech que sota la mamela esquerra me ffiblàs, Fiameta 10. a) fig. Mes l'escorçó de l'amor propi em fiblava, Pons Com an., 71.
|| 3. Fer un forat a una bóta o barril per a tastar el vi; cast. sangrar. Amb el filaberquí | ja van fiblant i destapant la bóta, Sagarra Comte 154.
|| 4. Coure, causar coïssor; cast. picar, escocer. «El sol fibla que és un gust».
|| 5. Ferir amb un objecte flexible; aplicar un objecte flexible contra algú o alguna cosa (Mall., Men.); cast. sacudir. Per càstich Deu los fibla | l'assot damunt l'esquena, Maura Aygof. 69.
|| 6. fig. Produir coïssor moral, disgust; cast. picar. Y es tiran colque indirecta que fibla, Ignor. 10. Una contesta sobtada, amatenta, que fibli y marqui verdanch, Vilanova Obres, iv, 156.
    Fon.: fibblá (or., bal.).
    Etim.: del llatí fībŭlare, ‘cloure amb sivella’, ‘ficar un tascó’.