DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FIDEL adj.: cast. fiel.
|| 1. Que no manca a la fe promesa, a allò a què s'ha compromès envers algú; constant en adhesió per amor, gratitud, honor o altra obligació. Aicel qui caritad no a ab si si no la seguex fidel, Hom. Org. 1 vo. Soldats fidels de son Déu y de sa pàtria, Picó Engl. 59. Especialment: a) m. Persona que professa amb constància una religió, i especialment la catòlica. Ja en la nau no caben los fidels, Verdaguer Idilis.
|| 2. fig. Exacte, que correspon a la veritat, a la realitat. Semblança fidel: semblança molt marcada. Testimoni fidel: testimoni que expressa la veritat dels fets. Traducció fidel: traducció que representa amb exactitud les idees de l'original. La semblansa resulta més fidel, Vilanova Obres, iv, 17.
Fidel: a) Nom propi d'home; cast. Fidel.—b) Llin. existent a Caldes de Ma., Sta. Col. de Q., Bot, Elx, etc.
    Fon.: fiðέɫ (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens. superl.: fidelíssim, -íssima (Féu-li fidelíssima resposta de tot lo que era passat, Tirant, c. 294).
    Var. form.: ant. fedel (Celestial palaz que el a promès al seus fedels, Hom. Org. 8 vo); feel.
    Sinòn.: lleial, adicte.
    Antòn.: infidel (infeel), deslleial.
    Etim.: pres del llatí fidēle, mat. sign.