DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FIGURA f.: cast. figura.
I. || 1. Forma visible d'un cos. Com l'ome dorm, lo cors ha en si la figura de vetlar potencialment e la figura de durmir actualment, Llull Cont. 313, 5. Ha trobades diverses figures de lletres, Metge Somni i. Prengueren un moro molt alt e de desmesurada figura, Tirant, c. 25. Los núvols en figura d'espectres nos ho diuen, Atlàntida iii. S'alcen núvols de vapor... formant figures capritxoses y fantàstiques, Rosselló Many. 24. Fer bona (o mala) figura: tenir bon o mal aspecte, esser agradable o decorós de veure, o esser desagradable, indecorós. Fer figura: fer paper, esser molt visible, deixar-se veure més que els altres.
|| 2. Representació d'una forma pel dibuix, la pintura, l'escultura. Les figures d'un llibre: els dibuixos o gravats que l'il·lustren. Un libre hon eren depinctes moltes figures e istòries, Llull Felix, pt. viii, c. 13. Suplica-us que li trametau la figura de mestra Ramon, doc. a. 1478 (BSAL, vii, 2). Duen el vas amb la policromada figura de la Mare de Déu, Rosselló Many. 157. Figura de proa: la forma humana esculturada en què sol acabar per dalt el tallamar d'un vaixell. Figura de pessebre: estatueta que representa un pastor, un rei, un animal o altra cosa, i que forma part d'un pessebre o betlem. Figura a de drap d'Arràs: persona d'aspecte ridícul. Especialment: a) Part del dibuix, de la pintura o de l'escultura que es dedica a representar la figura humana; obra d'art en què es representa preferentment la forma humana. Deu dibuyxar ab llapis dos demostracions de figura, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli).—b) En el joc de cartes, la carta que duu pintada una forma humana, o sia, el rei, cavall i sota.—c) En el joc d'escacs, cadascuna de les peces que no són peons.—d) En la notació musical, cadascuna de les formes amb què es representen les notes. En el cant pla a-y cinch figures, és a saber: longua, breu, semibreu..., Cant Pla 74.
|| 3. a) Persona considerada com a molt important en tots o en alguns dels aspectes. Ses dues grans figures de s'art coreogràfich, Roq. 32. Alsa't, figura immensa, Costa Poes. 62.—b) Personatge d'una obra dramàtica o èpica; actor que representa el paper d'un d'aquests personatges.—c) Persona d'aspecte ridícul. Al capdavall per quines figures!—deia a la seva mama, bo i criticant els aires de sos candidats, Pons Com an., 156.
|| 4. geom. Conjunt de punts que limiten una superfície; superfície limitada; cos geomètric.
|| 5. Cara d'home o d'animal. Una bèstia de tres figures, la qual ha nom Chimera, Isop Faules 2 vo.
|| 6. pl. Gestos o moviments de la cara, especialment si són grotescs o ridículs; cast. muecas, visajes.
II. || 1. Representació d'una cosa a l'esperit o a la imaginació; cosa que en representa o significa una altra. Sapiatz que aizò porta aital figura de tot pecador qui és en tenebres de mort, Hom. Org. 4. Dient-nos al clar que cessen figures | puix ell és vengut al món figurat, Passi cobles 31. La reyna Ester... fon per aquel molt loada per esser figura de la sua gloriosa Mare, Villena Vita Chr., c. 200. a) ant. Tenir algú en figura (de tal o tal cosa): tenir-lo en concepte de tal o tal cosa, tenir-ne formada una idea. Si emperò açò recusàveu fer, convendria a nosaltres haver-vos en altra figura que no scriviu, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxii, 75). Te tenia en figura de bo; ara de molt millor, Tirant, c. 247.
|| 2. Forma del discurs que modifica l'expressió del pensament. Figures de mots: recursos retòrics consistents a modificar els mots per a donar-los un caire expressiu diferent del que tenen normalment. Figures de sentències: formes que modifiquen l'expressió del pensament per recursos independents dels mots sensibles, i afectants més aviat al sentit i vàlua interior. Les figures de Retòrica són de dues maneres: les unes se anomenen Figures de mots, les altres Figures de sentències, Lacavalleria Gazoph. Les figures estan admirablement disposades en aquell discurs, ibid. S'esplica sensa figuras ni tropos, Aguiló Poes. 151.
|| 3. Forma o manera de processar, de formar judici segons llei. Los cònsols... han poder que'ls plets e questions que dauant ells se menen, oien e aquells per fi deguda determenen breument sumària e de pla, sens brogit e figura de juhi, Consolat, c. 36. Sien restituides e pagades plenament sens figura de plet, doc. a. 1485 (BSAL, x, 13).
III. Disposició o agrupament simètric.
|| 1. En una dansa, el conjunt d'evolucions que constitueixen cadascuna de les parts en què aquella es divideix. Per ext., a) pl. Joc en què un noi agafa els altres jugadors, d'un a un, per un braç, i els dóna impuls, i aquells han de romandre en la mateixa posició en què han caigut.
|| 2. astron. Disposició respectiva en què es troben els astres en un moment donat. Especialment: a) ant. Constel·lació, reunió d'estels situats en una disposició respectiva constant. La mia rota fo collocada en lo cel entre les figures celestials, Metge Somni iii.
|| 3. lòg. Disposició especial dels termes d'un sil·logisme en raó de subjecte i predicat.
    Fon.: fiɣúɾə (pir-or., or., bal.); fiɣúɾə (Andorra, Tortosa, Cast., Val., Al.); fiɣúɾɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó).
    Intens.:—a) Augm.: figurassa.—b) Dim.: figureta, figuretxa, figureua, figuriua, figurona, figuroia.—c) Pejor.: figurota, figurot.
    Etim.: pres del llatí fīgūra, mat. sign.