DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FIGURAR v.: cast. figurar.
I. tr.
|| 1. Donar o atribuir a una cosa una figura determinada. Los centaures... són figurats mig cavalls e mig hòmens silvestres, Genebreda Cons. 218. Los draps de la història de Alexandre molt subtilment imaginats e figurats de moltes riques e delicades figures e imatges de hòmens e de dones, Carbonell Ex. Joan II, c. 37.
|| 2. Representar (una persona o cosa) imitant pel dibuix, la pintura, etc., la seva figura. Lo reraltar istoriat on la ymage de nostra dona sancta Maria és figurada, Ordin. Palat. 237. Aquella aquarela que figura una sínia, Roq. 13.
|| 3. Representar (un ésser immaterial, abstracte) sota una forma visible; manifestar amb figures (exemples, profecies, etc.). Los demés hòmens són ignorants de Déu..., e açò fo figurat de ço que dix una fembra a son marit, Llull Felix, pt. viii, c. 38. Les guerres e tribulacions nostres són stades figurades per les guerres e affanys de David, Pere IV, Cròn. 21. Viu lo que era figurat y promès en la ley vella, Rahon. Verge Maria.
|| 4. Esser una cosa representació convencional d'una altra. Una jaia de paper... que figurava sa Corema, Alcover Cont. 67.
|| 5. Oferir l'aparença d'una cosa; simular, semblar, fingir. «L'escena figura una sala d'un palau». Perque figura que ve d'esveiar, Alcover Cont. 90. Figurant un mal d'estómec, Serres Poes. Gand. 81.
|| 6. Percebre, representar-se una cosa als sentits, a la imaginació, al pensament. Com io dreçava los meus ulls a hu... per figurar-lo mils mos peus moguí, Febrer Inf. xviii, 43. (V. afigurar).
|| 7. refl. Formar-se la idea o imaginació d'una cosa (que pot no esser vera o que no ho és). Ell se figura que li és permès de fer tot lo que vol, Lacavalleria Gazoph. No hu sé, però me figura que mon ser s'ha transformat, Llorente Versos, ii, 161. Y en lloch de venir-me son | com ella s'ho figurava, | la rondalla em desvetllava, Collell Flor. 53. a) usat en imperatiu: Figura't, Figureu-vos, Figuri's, etc., serveix per a cridar especialment l'atenció d'algú sobre un punt notable de l'assumpte. Figura't quin esglay, Penya Mos. iii, 163.
II. intr.
|| 1. Formar part d'un conjunt, trobar-se (entre altres coses). Y es vostro Museo podrà figurar aviat entre es millors, Ignor. 7. A ses llistes hey figuren tres o quatre morts, Roq. 6. Bossins d'una glosada que encara vaig trobar i los pos aquí tal com figuren dins les meues llibretes, Alcover Cont. 145.
|| 2. Esser important, deixar-se veure marcadament, amb cert relleu. «Aquesta família figura molt». «Altre temps, he figurat molt; ara estic retirat».
    Fon.: fiɣuɾá (pir-or., or., occ., Maestr., bal.); fiɣuɾáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí fīgūrare, mat. sign. I.