Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fil
veure  2. fil
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FIL m.
|| 1. Cos més o menys llarg, de forma capil·lar, format ajuntant i torçant brins de matèria fibrosa, destinat principalment a cosir, fer teixits, lligar, etc.; cast. hilo. Ni nulla exàrcia obrada de cànyem... si donchs no ere en fil a obrar, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Les sues vestedures eren fetes de fils molt delicats e prims, Genebreda Cons. 17. Ab prim fil és texida nostra vida, Tirant, c. 338. Fil d'Almeria: era de classe fina i s'emprava per a camises de dona i altres teixits delicats. Preu de sis peces de fil d'almeria, ço és, les quatre ab hores de seda de diverses colors e les dos ab hores de seda de grana, doc. a. 1443 (Arx. Gral. R. Val.). Fil de Flandes: el que s'usava per a fer corda per a les ballestes (Aguiló Dicc.). Fil d'ordit: el que és fabricat amb torsió suficient per a resistir la tibantor que sofreix l'ordit en l'operació de teixir. Fil d'un cap: el senzill, d'un sol bri, tal com es produeix en les màquines de filar. Fil d'armar o Fil tonaire: el retort de tres caps, fet amb la qualitat de cànem anomenada puada. Fil de paper: el que s'obté industrialment d'una tira estreta de pasta de paper recaragolant-la sobre ella mateixa fins a donar-li forma capil·lar. Fil de vidre: el que s'obté del vidre en estat pastós i que serveix per a fabricar teles per a filtració d'àcids. Fil en ploma: el fil d'ordit que es posa en substitució d'un que manqui, i que es subjecta en l'estregat del teler entortolligant-lo amb una ploma d'aucell entravessada sota uns quants dels altres fils d'ordit més pròxims al que manca. Fil fix: en el lligat de glassa, el que està quiet en el seu lloc, per diferenciar-lo del de volta, que evoluciona a dreta i esquerra alternativament. Fil encallat: el compost de sis, nou o dotze caps, distribuïts en tres fils retorts abans a dos, tres o quatre caps respectivament. Fil d'ànima: el fil generalment gruixut que hi ha en certs teixits per donar-los relleu. Fil cru: el que encara no ha sofert cap operació de lavatge, tint o blanqueig. Fil retort: el que ha estat elaborat ajuntant dos o més fils d'un sol cap i retorcent-los després fins a formar un sol fil. Fil de mitges (mall. fil de calça): el fil especial per a la fabricació de mitges i mitjons. Fil aiguat o fil tallat: el que presenta el defecte de tenir indrets més prims del que caldria, anomenats talls. Fil de perdut: el que sols apareix en la cara bona d'una roba, en els indrets una bona mica separats, on produeix un efecte de dibuix, i queda en tot l'espai restant fent basta en la cara del revés (Pons Ind. text.). Fil d'empalomar: fil relativament gruixut, que no s'usa per a cosir roba de vestir, sinó per a cosir papers, fermar paquets, etc.; cast. bramante. Per fil de veles e fil d'enpalomar, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Fil de llanceta: és més prim i més fort que el d'empalomar (val.). Fil de porc: és més gruixut que el d'empalomar, es fa de l'estopa i serveix per a cosir les sobrassades i cuixots (Mall.). Fil de filosa o Fil anglès: el que els pescadors empren per a fer les xarxes primes (Mall.). Fil d'armall: és retort i gruixut, especialment destinat a fer les passades de reforç o armallada de les xarxes. Fil de nansa: fil fet de la primera canal, molt fi, emprat pels pescadors i mariners (Mall.). Fil de xerxa: és de la primera canal, i es distingeix del de nansa per esser una mica més gruixat (Mall.). Fil de veles: el fil prim, però molt fort que els mariners empren per a cosir les veles, sia enclitanat, sia sense enclitanar (Mall.). Fil d'embastar: es fa de cotó, és fluixet, i serveix només per a embastar la roba. Fil de monja: el que les monges filen molt fi per a fer treballs delicats. Fil d'Escòcia: fil de cotó retort, blanc, emprat en la fabricació d'algunes peces de punt de bona qualitat. a) El cordill amb què els fusters, picapedrers i altres menestrals prenen o marquen la línia recta o la vertical. A dret fil: en línia recta. Aquella paret se aparta del dret fil, Lacavalleria Gazoph. Les idees rebudes dels avantpassats li servien de crosses per a fer camí a dret fil, enllà de la vida, Pous JF 27.
|| 2. Porció més o menys llarga d'un metall aprimat fins a tenir forma capil·lar; cast. alambre, hilo. En que hage obres de fil d'aur ne d'argent, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 178). Lurs cabells negres sien semblants a fil d'aur, Metge Somni iii. Y'ls rossos cabells que fil d'or senyalen, Passi cobles 78. Fil de ferro (o filferro); fil d'aram; fil de llautó: diferents noms dels fils metàl·lics.
|| 3. Teixit format dels dits cossos capil·lars; cast. hilo. Llensolets de fil, Orlandis Poes. 12. Dels draps ne feyan munts... separant els de cotó dels de fil, Pons Auca 11. «Uns pantalons de fil»; «Paper de fil».
|| 4. Enfilall; conjunt de coses enfilades; cast. sarta. «Fil de perles», «fil de tomàtigues», «fil de botifarrons», etc. Una caxa de fusta... dins la qual ha un fil de paternostres de corall, Inv. Grau, a 1489. Coranta y set fils de reims, doc. a. 1573 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Quatre fils de longanisses, doc. a. 1517 (Aguiló Dicc.).
|| 5. Matèria molt prima, semblant per la seva forma a un fil de cosir o de teixir. Especialment: a) Secreció fibrosa produïda per certs insectes per a construir llurs nius; cast. hilo. «Un fil d'aranya» o «de teranyina». «Els fils del cuc de seda».—b) Arrel molt prima; cast. raicilla, hilo.c) Brot molt prim i llis de certes plantes, com dels ceps, de les mongeteres, etc.; cast. zarcillo. Les fulles d'aquesta vit, e els fils, Medic. Part 52.—d) Fibra muscular o nerviosa; cast. hebra. Es donchs la conna cobriment del cor de fils de nirvis, Cauliach Coll., ll. i, d. 1a, c. 2. Si menjava un fil més o menys de carn, Oller Pil. Prim 53. «Aquesta carn fa fils, és molt mala de mastegar».—e) Les barbes o fibretes que té una ploma d'au a cada banda; cast. barbas, cendales.f) Fibra formada per les cèl·lules d'un teixit vegetal en una direcció determinada; cast. fibra. «Serrar a dret fil»: serrar fusta en la mateixa direcció de la seva fibra.—g) ant. Porció prima de fusta que es serrava per a fins constructius, i que era molt més prima que les bigues i necles. Per XVIII biges a raó de XXVI sous la necla; per sis fils que separen a raó de un sou lo fil, doc. a. 1309 (arx. mun. de Sineu). Serraren quatre fils de fusta larga per ops del bastiment de la clau qui's deu metre en la volta, doc. a. 1430 (Piferrer-Quadrado Isl. Bal. 923). Del qual [madero] se feren set taules en què ha huyt fils de través, doc. a. 1432 (Arx. Gral. R. Val.).—h) Raig molt prim d'un líquid; cast. hilo, hebra. Ages hous e sefrà picat e debat-lo règeu fil a fil, Flos medic. 231. Dos fils de grosses llàgrimes, Cases A., Poes. xiv. Fil a fil: amb llàgrimes contínues. Passa tota la nit... plorant fil a fil com una Madalena, Rond. de R. Val. 57. Fil de corrent: rastre del corrent, que s'observa visiblement a la mar, a un riu, etc.—i) Fil d'aire: corrent d'aire passant per un lloc estret.—j) Un fil de veu: una veu prima i apagada, a penes perceptible. Digues—, mormolà en Perot amb un fil de veu, Pous Nosa 20.
|| 6. a) Tall d'una arma o altra eina destinada a tallar; cast. corte, filo Passar a fil d'espasa: degollar, matar tothom arreu. Tota la gent morta, sens que no hauia escapat degú, com tots fossen passats pel fil de l'espasa, Curial, iii, 42. La mort el té circuït | i prest l'haurà destruït | i passat a fil d'espasa, Santandreu, Mort Judici, 23. Pedra de fil: pedra d'esmolar. Per preu de una dotzena de pedra de fil, doc. a. 1433 (Arx. Gral. R. Val.). Per rahó e preu de quaranta e cinch pedres de fil, doc. a. 1440 (ibid.).—b) Defecte en el tall d'un ganivet per haver estat mal esmolat; un ganivet «té fil» quan pel llarg del tall hi ha com un fil d'acer que es trenca, però que per esser molt esmolat hi resta enganxat, dificultant el tall (Empordà).—c) Perfil, línia que limita visiblement un objecte; cast. filo, perfil. Deixen veure el fil de sa silueta, Verdaguer Exc. 69. Montserrat s'ha quedat al fil de la platja; un pam d'aigua li cobreix el cos, Pla Carrer 84. Fil de la serra, de la carena: la silueta o perfil d'una muntanya o d'un seguit de muntanyes. Si vols volar pel cel, tindràs mos somnis; | si pel fil de les serres, ma carrossa, Verdaguer Obres, iv, 150.—d) Cada caire recte d'una pedra picada o d'altre objecte polièdric; cast. arista.e) Fil de l'esquena: l'espinada (Pallars).—f) Línia de relleu o simplement de dibuix, molt prima i llarguera a manera d'un fil; cast. filete. Canalobres de fust... alguns argentats y altres ab fils daurats, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 869).
|| 7. fig. Continuació d'un discurs, parlament, sèrie de pensaments, narració, etc.; cast. hilo. Romprer lo fil de una oració, Lacavalleria Gazoph. Descabdella el fil d'or d'aquesta història, Atlàntida, introd. Sens perdre perxò el fil d'aquell desvari que li oprimia el pit, Oller Bof. 79. Y el fil de la conversa, ara es trencava, ara s'afegia, Pons Llar 74. Prendre un cap de fil: prendre un assumpte, un discurs; agafar una idea persistent; tenir un pensament obsessionant. Tallar el fil: interrompre el parlament, la conversa, la sèrie encadenada d'idees.
|| 8. Un fil: una quantitat mínima. «He anat al mercat i no hi he trobat un fil» (=no hi havia res a vendre). «He demanat que m'ajudassin, que em donassin qualque coseta; però ningú m'ha donat un fil». «Ell fiava que l'oncle el faria hereu, i no li ha deixat un fil».
    Loc.
—a) No dur un fil de roba; Anar o quedar sense un fil de roba: estar o quedar despullat, tot nu.—b) No dur un fil de roba eixut: estar molt remull. Les dues galeres entraren a Macina salvament e segura... mas no hi hach nul hom qui hagués sobre si un fil exut, Muntaner Cròn., c. 196.—c) No tocar un fil de roba: no prendre res, no robar ni una engruna, no posar les mans damunt algú. Si'm tocara atre un fil de roba, tota ma vida viuria en este escrúpol, Rond. de R. Val. 58. En Llorens va prometre que seria honrat, que no robaria pus ni li tocaria cap fil de roba, Penya Mos. iii, 186.—d) No deixar a algú fil eixut: no deixar-li part sana, murmurar-lo sense pietat, descobrir-ne tots els defectes. Encara l'han de portar entre llengues sens deixar-li fil eixut, Rond. de R. Val. 7.—e) Més ros que un fil d'or, o Ros com un fil d'or: molt ros. Nasqué una noia | més rossa que un fil d'or, Verdaguer Idilis.—f) Fil per randa (Cat., Bal.), o Fil per agulla (València): amb tots els detalls, sense deixar res. Les va contar fil per randa tot lo que li havia succeït, Rosselló Many. 237.—g) Fil a tòrcer o Fil a bullir: assumptes minuciosos, que entretenen llargament. «Sempre duis fil a tòrcer!»«Aquests dos duen un fil a bullir que no són tot berbes» (Mall.).—h) Més llarg que un diner de fil: excessivament llarg.—i) Fer fil blanc fil negre: oposar una resistència tímida o passiva; no estar ben disposat a una cosa, però no estar tampoc decidit a la contrària.—j) Embullar fil: promoure o manejar assumptes complicats, i procurar que es compliquin més. «Els advocats embullen molt de fil».—l) Amollar o donar fil: fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú. La frase completa és «donar fil a la grua» o «amollar fil a sa miloca».—m) Posar fil a l'agulla: començar una obra, fer-ne els treballs o gestions preliminars. De posar fil a sa guya ja'm cau es plas, Aguiló Poes. 167.—n) Tenir-se (o agafar-se o estar penjat) per un fil: estar en perill imminent.—o) Venir d'un fil: mancar un no-res perquè succeeixi una cosa: Es passà la campanya saltant per les finestres, escalant parets i venint-li tot sempre d'un fil, Pla SB 37.—p) Venir el cor a un fil: estar extremadament dèbil, semblar que ha de desmaiar-se, sia per desnutrició, sia per un sentiment moral molt intens. Obrint la letra... los ulls se li ompliren d'aygua e venint-li lo cor en un fil, se li engendrà en lo cor un desig tan gran de veure-la, Curial, i, 23.—q) Tenir l'ànima en un fil: estar suspès de por, d'angúnia.
    Refr.
—a) «Pel fil es treu el cabdell»: vol dir que pels efectes visibles d'una cosa es dedueix la causa o la naturalesa d'aquella.—b) «Sempre es peta el fil per la part més flaca»: vol dir que sempre la culpa i les males conseqüències d'una cosa es carreguen damunt el qui té menys força, menys diners, etc.—c) «Mateix té sabó que fil negre: tot és per a la roba»: es diu referint-se irònicament a algú que pren una cosa per altra diferent, o que porta o pren una cosa en lloc d'una altra (Val.).—d) «El fil i l'agulla manté la vestidura»: vol dir que els adobs que es fan als vestits fan que aquests siguin de molta durada.—e) «En el mes d'abril, no te'n llevis un fil»: significa que per l'abril encara no fa temps de llevar-se roba.—f) «Qui bé nua bé desnua, tant si és fil com filempua»: vol dir que per a portar i acabar bé un negoci cal començar-lo bé des del principi i prendre les precaucions amb temps.
    Fon.:
fíl (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
filet, filàs, filarro, filot, filetxo, fileu, filiu, filó, filoi.
    Var. form.
ant.: filzos, forma de plural presa probablement de l'it. filzi (doc. a. 1493, Archivo, vii, 117).

2. FIL m., grafia ant.:
V. fill.