Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. filador
veure  2. filador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FILADOR, -ORA
|| 1. adj. Que fila; cast. hilandero. L'aritjol filador a l'olm s'enarbra, Canigó, x. La frondosa branca | aliment de l'insecte filador, Llorente Versos, i, 166.
|| 2. m. i f. Persona dedicada a filar; cast. hilandero, hilandera. «Filau, filau, filadores; | filau, filau, que convé, | perque ses debanadores | ja no tenen res que fer» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «A tota bona filadora li cau el fus»: vol dir que per expert que un sigui, està exposat a fer una feina malament (Pallars).—b) «La filadora de Na Rau, que a cada pas el fus li cau»: es diu al·ludint a persones que tenen poca traça i que sovint sofreixen fracassos (Empordà).
    Fon.:
filəðó (or., bal.); filaðó (occ.); filaóɾ (val.).
    Etim.:
derivat de filar amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. FILADOR, -ORA
|| 1. adj. Que es pot filar o que fàcilment es fila; cast. hilable, hiladero.
|| 2. m. i f. Peu de fusta que serveix de suport per a sostenir la filosa (Mall.).
|| 3. m. Lloc on filen; cast. hiladero. Los honorables jurats tingueren prohemia al filador, doc. a. 1572 (Segura Hist. Sta. Col. 209).
|| 4. f. Aparell de filar format per una roda moguda amb el peu, per la filosa i el rodet (Borriana).
    Etim.:
derivat de filar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).