DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FILISTEU, -EA m. i f.
|| 1. Pertanyent a un poble antic que ocupava la part oriental de Palestina i sostingué llargues guerres amb els israelites; cast. filisteo. La bondat del Creador deliurà David de la mà de Saül rey dels Philisteus, Pere IV, Cròn. 21. Fo Saül en una ost e fo vensut e desbaratat per los philisteus, Serra Gèn. 109. Ni són juhies | ni christianes, | hoc són marranes | e filistehes, Spill 13852.
|| 2. Persona mancada de cultura i de delicadesa d'esperit. Amb aqueixes edicions gòtiques... no hi simpatisen ni hi saben llegir a pler els filisteus, els tot-moderns, els profans, Obrador Arq. lit. 106.
|| 3. Persona de mal averany, que no és de fiar (Men.); cast. pajarraco.
    Etim.: pres del llatí bíblic Philistaeus, mat. sign. || 1.