Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fill
veure  2. fill
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FILL, FILLA m. i f.: cast. hijo.
|| 1. Persona o animal en relació al seu pare o a la seva mare. Féu parlar matrimoni al Emperador de Contastinoble, que li donàs sa filla per muyler, Jaume I, Cròn. 2. Tenia una filla qui havia nom Aloma, Llull Blanq. 1. Un dispost jove, gentilhome, fill d'un noble burgès, ibid. Fill major o fill gran: el fill de més edat d'un matrimoni. Fill cabaler o fill extern: el fill que no és el major, que no és l'hereu. Fill legítim o fill de matrimoni: el nat legalment de matrimoni. Fill natural: el nat de pares no units en matrimoni i que eren lliures de contreure'l quan el fill fou concebut o quan nasqué. Fill bastard o il·legítim, fill bord: el nat de pares que no són casats entre si ni són lliures per a casar-se. Fill adulterí: el nat d'adulteri. Fill de ventura, o de la bona ventura, o de lluna, o de flaquesa: fill de pares no casats entre si. Fill espuri, o fill de la terra, o de la casa gran (Mall.), o dels seus pares, o fill del Bon Jesús: fill de pares desconeguts. Fill legitimat: el fill natural que ha estat reconegut legalment com a fill pels seus pares després de casats. Fill sacríleg (i ant. fill de desobediència): fill de clergue o de monja. Veets aquest infant que jo port? fill és de desobediència, Eximplis, i, 145. Fill incestuós (ant. fill nefandíssim): el nat d'incest. Si algú en son testament estableyx hereu fill seu que sia de adulteri o de incestus o nefandíssim, ço és que l'aja haüt de filla o de néta, Cost. Tort. VI, v, 4. Fill de puta: terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira. Fill de família: el qui encara està sota la pàtria potestat.
|| 2. per ext.: a) Fill polític, filla política: noms amb què es designen el gendre i la nora, en voler parlar molt fi. Fill de llet: un infant amb relació a la dona que el va alletar. Fill adoptiu: el qui ha estat adoptat com a fill per una persona que no és el seu pare o mare vertader.—b) Fill (i el dim. fillet): nom afectuós amb què es parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimacíó. L'abat respòs al príncep dels ladres: Fill, per què't mets en tan gran perill per menjar?, Eximplis, i, 4. Fillets de Déu: exclamació en vocatiu per a expressar una cosa digna d'admiració. Ja hu ets, fieta!, Alcover Cont. 14.—c) El Fill de Déu (o simplement el Fill): la segona persona de la Santíssima Trinitat, en quant produïda pel Pare entenent-se a si mateix i formant un Verb. La mare del fill de Deu, Metge Somni ii. L'esguart puríssim del Fill, Costa Poes. 18.
|| 3. per ext., Descendent. Els fills d'Adam: els homes en general. Les filles d'Eva: les dones. Ja no hey ha cap persona que sembli fiya d'Adam, Ignor. 72. a) fig. Fill del diable: home molt astut i entremaliat. Fill de la polla rossa: persona molt sortada.
|| 4. Persona en relació a la jerarquia, institució, virtuts, vicis, etc., amb què està lligada moralment. Fills de l'Església: els cristians. Fill de Déu: el qui està en gràcia de Déu. Fill espiritual o fill de confessió: el penitent en relació al seu confessor. Fill de castedat: persona lligada amb vot de castedat. Un caualler demanà a una bona filla de castedat que li faés amor de son cors, Llull Felix, pt. i, c. 2. Fill d'obediència: persona que ha fet vot d'obediència. Deuotes sors e filles de hobediència, Villena Vita Chr., c. 2. Fill de perdició: rèprobe, persona predestinada a l'infern.
|| 5. Persona en relació al poble, país, regió, etc., d'on és natural. Ha mudat son domicili en Mallorca... ab pacte que haja de tenir fills de la terra si algun voldrà pendre lo sart seu, doc. a. 1598 (BSAL, iv, 48). Més que'l fill del desert la tenda adora, Gayter del Llobregat, i, 72. Però dels fills de Grècia la somiosa pensa, Atlàntida i. Los fills de les muntanyes s'hi lliguen, ibid. iii.
|| 6. adj. Produït, causat per alguna persona o cosa. La ciutat filla del crim (=que devia la seva fundació al crim), Alcover Poem. Bíbl. 16. Aquella confidència, filla de la por, que els avia jugat tan bella treta, Víct. Cat., Ombr. 19.
|| 7. ant., f. Noia, donzella. Havia nom Maria, e lo pare mès-li nom Màrio e manà-li que no digués a negú con era filla ne lo nom que solia haver, Eximplis, i, 27. Ara penseu que, de filla, só texidora, Coll. dames 450.
|| 8. Fills-abans-que-el-pare: planta de la família de les compostes, espècie Tussilago Farfara, coneguda també amb els noms de fill-mata-el-pare i de pota de cavall; cast. uña de caballo.
|| 9. Filla: ramificació de la sèquia mare (Guardamar).
    Loc.
—a) Esser ben fill de son pare (o de sa mare): semblar molt al pare o a la mare.—b) Poder esser fill (d'algú): esser molt més jove que ell. En dies y en obres vos pot esser fill, Proc. olives 232.—c) Voler (esperar, creure, etc.) que li facin un fill canonge: voler (esperar, etc.) obtenir molts beneficis de qualcú (Mall.). «No em prenc aquesta molèstia perquè em facin cap fill canonge, sinó perquè em consider obligat a cooperar».—d) Lleva't d'aquí, si no ets fill de frare: es diu a algú quan es posa davant i fa ombra o nosa (Mall., Men.).—e) Esser fill de pare tendre: fer-se malbé fàcilment (Cast.).
    Refr.
—a) «Tots som fills d'Adam i Eva»: vol dir que tots som germans, o que tots tenim els mateixos defectes i flaqueses.—b) «Primer és En Roc que els seus fills»: significa que cal mirar primer per si mateix que pels seus parents.—c) «La filla de Pere el Tendre, que el vent de l'àspia l'encaderna»: es diu d'una persona extremadament delicada.—d) «Llàstima de mare! Tres fills, quatre gats»: es diu referint-se a una família on els nois ja fan el que volen quan són petits, per manca de bon govern (Empordà).—e) «Quan les filles són casades, surten els gendres»: vol dir que devegades les solucions dels problemes es troben quan ja no són oportunes o quan ja no hi ha remei.—f) «Casa el teu fill quan voldràs, i la teva filla quan podràs»: vol dir que és més fàcil de casar un home que una dona.—g) «El fill de mestre Pere ensenyava a fer sabates a son pare»: es diu per indicar que la ignorància és molt agosarada (Val.).—h) «El fill que sembla a son pare, fa honor a sa mare».—i) «De pare sant, el diable fill»: vol dir que sovint de bons pares surten fills dolents.—j) «Mare pietosa, cria la filla melindrosa».—l) «A ta filla, mentres creix, dona-li el que mereix».—m) «Val més el més dolent fill que el millor gendre» (Cerdanya); «Val més un fill irat que un gendre amb un braçat» (Barc.).—n) «La meva filla bonica, dilluns a la Rambla, dimarts a la Riba»: es diu referint-se a les dones o noies que sols pensen en vestits i adorns, i no en les obligacions i treballs que els pertoquen.—o) «El pare no és nat, i el fill ja salta pel terrat»: es diu al·ludint a les persones que imaginen coses grans com a fetes quan encara manca molt perquè pugui haver-hi probabilitat de fer-les.—p) «Digau-la, ma filla, que creguedora sia»: es diu a qualcú quan ha dit una cosa inversemblant (Mallorca, Menorca).—q) «A tu ho dic, filla; entén-t'hi, nora»: es diu quan es dóna una reprensió o avís a algú amb intenció que altri en tregui esmena.—r) «Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca»: significa que els pares veuen amb gran complaença que es faci molt de cas als seus fills.—s) «Per tos fills ben heretar, no vulguis l'infern guanyar».—t) «A la filla, pa i cadira; a la nora, pa i a fora»: expressa la diferència amb què es sol estimar i tractar les filles i les nores (val.).—u) «A qui Déu no dóna fills, el diable li dóna nebots».—v) «D'una filla no en poden fer dos gendres»: vol dir que amb una sola cosa no es pot contentar dues persones (Mallorca).——x) «Qui té molts fills al costat, jamai morirà enfitat»: vol dir que per sostenir els fills s'han de despendre molts diners i no es pot estalviar.—y) «Qui té fills, té penes»; «Els fills, quan són petits donen penes, i quan són grans a dotzenes» (Barcelona); «Els fills, quan són xics, causen fatics; quan són grans, causen afanys» (Vallès); «Quan els fills són petits, els treballs petits; quan són grans, els treballs grans; i quan són casats, doblats» (Urgell, Segarra).—z) «Una filla és per un rei, si el rei la vol».—aa) «Fill de pare ballador, tot lo dia salta»: vol dir que els fills solen tenir gustos semblants als dels pares.—bb) «El fill de la cabra, sempre ha d'esser cabrit».—cc) «El fill del gat, a lo millor treu les ungles».—dd) «Qui no té sinó una filla, la malcasa o la malcria».—ee) «Crieu fills, i criareu corbs» (o «criareu porcs»): vol dir que els fills moltes vegades són ingrats amb els seus pares.—ff) «Un pare manté molts de fills, i molts de fills no mantenen un pare»; «Un pare per a cent fills, i no cent fills per a un pare».—gg) «Tots fills d'un ventre, i cada un d'un temple»: vol dir que entre germans sol haver-hi grans diferències de caràcter.—hh) «Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs»: es diu referint-se als ingrats, que ve un dia que també han de sofrir les ingratituds dels seus.—ii) «Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare» (Cat.); «Dos filles i una mare, tres lladres per al pare» (Val.); «Una filla, bona filla; dues filles, prou filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis contra un pare» (Cat.).—jj) «Moltes filles, males veïnes i velles vinyes destrueixen la casa»; «Moltes filles e males vinyes desfan l'alberg» (Palladi 153).—ll) «El fill que sos pares bat, ja l'infern se té guanyat».—mm) «Fills i criats, no els has de regalar, si els vols gojar» (Val.).—nn) «Fill, si eres bo, per a tu plante el mallol» (Val.).—oo) «Fills i pollets, se'n salven poquets» (Manresa).—pp) «Els fills dels fills, són dues vegades fills».—qq) «Cadascú és fill de les seves obres».
    Fon.:
fíʎ, f. fíʎə (pir-or., or.); fíʎ, f. fíʎa (occ., val.); fíʎ, f. fíʎɛ (Ll.); fíј, f. fíə (mall.); fí, f. fíə (men., eiv.).
    Var. ort.
ant.: fil, fila (Hom. Org. 1; Llull Gentil 196); fiyl, fiyla (Jaume I, Cròn. 2; doc. a. 1315, ap. Capmany Mem. ii, 74); fiyll, fiylla (Biblia Sev. 191 vo); fily, filya (doc. a. 1316, ap. Miret Bech oques 42; Treps Rom. 81 vo).
    Var. ort.
dial.: fii (fiy), f. fia (Mall.).
    Intens.
dim.: fillet, -eta; filló, -ona.
    Etim.:
del llatí fīlĭu, fīlĭa, mat. sign.

2. FILL m., grafia ant.,
per fil. Dos rams de fill de cànyem, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 12). Fins que veyau que l'exerop vulle fer fills, Flos medic. 195.