Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  finestra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FINESTRA f.
|| 1. Obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora; cast. ventana. Levà's del loc on seía e anà mirar a la finestra les gents qui passaven per la carrera, Llull Blanq. 19, 9. Un gran palau hon hauia moltes finestres, per les quals entraua la lutz del solell, Llull Felix, pt. iii, c. 1. En qual manera sabran estar en les finestres, comportant los modorros qui'ls van detràs, Metge Somni iii. Malgrat l'airot que passava per la finestra, Víct. Cat., Ombr. 12. Finestra de pit: la que no arriba fins al trespol o sòl de l'habitació, sinó que queda un tros de paret on es poden repitar. Finestra-balcó o finestra balconera: aquella que s'obre fins en terra, però que té un ampit format per una balustrada com la d'un balcó, no sortida de la façana. Finestra teuladera: claraboia, obertura feta en una teulada per a deixar entrar la claror i l'aire en les habitacions altes d'un edifici. La lluna entrava per una petita finestra teuladera, Ruyra Pinya, ii, 187. Finestra figurada o simulada: porció de paret on hi ha senyalat el contorn d'una finestra, però sense obertura, amb intenció de guardar la simetria amb altres finestres del mateix edifici. a) fig. Conducte o mitjà per on entren o surten les percepcions, les idees, etc. Tot hom... fa los ulls finestres de mentides e fa ses orelles forats de rondalles, Llull Cont. 48, 14. Entrant per les finestres de la sua luminosa intelligència, Villena Vita Chr.
|| 2. Obertura en general que dóna pas d'un recinte a un altre o a l'exterior; cast. ventana. Especialment: a) Cadascun dels dos forats interiors de l'orella que travessen l'os frontal. Un s'anomena finestra rodona o del caragol, i l'altre finestra oval o vestibular.b) Portell de la dentadura; buit produït per la pèrdua d'una dent.—c) Forat de la roba (Gir.).—d) Forat quadrat que el flabiol té devora el tap (Artà).—e) Cadascuna de les dues obertures petites ovalades que hi ha a les parets de les capses usades per a coure obra de terrissa, i que serveixen d'espiralls del fum i com a anses per a transportar les capses (Blanes).
    Cult. pop.
Les set finestres: joc d'infants, en el qual els jugadors es posen fent rodona i agafats per les mans, fora un que és el qui para, i es posa enmig del rotlle, i va tocant els altres amb un mocador i recitant: «Les set finestres, ja cau, ja cau; un se penjà, ja és mort, ja el se'n duen a's cementeri, ja l'enterren, ja és pols...», fins que deixa el mocador a qualsevol dels jugadors, el qual es posa a encalçar el qui parava, i aquest fuig entrant i sortint del rotlle per sota els braços dels altres, fins que l'altre l'agafa; aleshores el qui l'ha agafat es posa enmig i torna a començar el joc en la mateixa forma (Manacor).
    Loc.
—a) Ja et pots mirar les finestres per portes: ho diu el qui es baralla amb un altre, per indicar a aquest que li nega el dret d'entrar a casa seva (Empordà).—b) No trobar-se en forat ni en finestra: haver-se perdut una cosa i no trobar-se en cap manera (Empordà).—c) Dur una finestra tancada: tenir un ull buit o inútil.—d) Guaitar a bona finestra: estar a punt d'heretar o d'obtenir un càrrec lucratiu.—e) Ha festejat per sa finestra: es diu parlant d'un qui està escanyat o afònic (Mall.).—f) Tirar la casa per la finestra (i en val., tirar el burro per la finestra): fer gran festa sense reparar en despeses.
    Refr.

—«Per ses finestres no vull perdre es castell» (Men.).
    Fon.:
finέstɾə (pir-or., Gir., Alaior, Ferreries); finέstɾa (Esterri d'Àneu, Isavarri, Boí); finέstɾo (Pobla de S.); finéstɾə (or. i bal. en general); finéstɾɛ (Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); fínéstɾa (Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: finestrassa, finestrarra.—b) Dim.: finestreta, finestretxa, finestrel·la, finestreua, finestriua, finestrona, finestró, finestroia.—c) Pejor.: finestrota, finestrot.
    Var. form.
ant.: fenestra (Cost. Tort., pàg. 127).
    Etim.:
del llatí fenĕstra, mat. sign. || 1.