DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FINOR f.
Qualitat de fi; cast. finura. Treballant tant com podem en attènyer e saber la terrenal finor e perfectió de aquelles, Anòn. Confess. No puixque per res esser menor ne de menys valor e finor que lo cap primer, doc. a. 1512 (BSAL, xxii, 240). Y axí la finor d'aquells tan poch senten, Brama llaur. 247. Son perfil serè de finors patrícies, Ferrà Cançó 72. Par que la nostra vida s'ha encisada d'aquest silenci en la finor gemada, Carner Ofrena 156. Dormir amb molta finor: dormir profundament i reposada (Men.). Morir-se de finor: morir per consumpció i sense sofriment perceptible (Menorca).
    Fon.: finó (or., occ., bal.); finóɾ (val.).
    Sinòn.: finesa, finura.
    Etim.: derivat de fi.