DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATFIRAR v. tr.
|| 1. Adquirir en la fira (mall.); cast. mercar. Content de no haver firat cap endiot, Roq. 1.
|| 2. Proveir de cosa adquirida al mercat (or., occ.). A la fira de les Roses | a firar-me antany aní, Verdaguer Roser 9. Firar-se malament: fer mala compra, adquirir cosa a més preu del que val realment.
|| 3. fig. Proveir, donar abundosament (Rosselló, Vallespir); cast. proveer. «Estar firat de bona gana»: estar molt afamegat, tenir molta gana. Eri assegut prop d'un que era tant firat de bona gana, que vaig creurer que cap a l'últim se me menjaria, Alm. Ross. Cat., 1922, pàg. 51. Firar qualcú d'un cop, d'una clatellada, etc.: donar-li un cop, una clatellada (Perpinyà). Quant un lladre vos se gira i lo sabeu pas firar d'un bon cop de fusill, Saisset Contes 13.
Fon.: fiɾá (pir-or., or., occ., bal.).
Etim.: derivat de fira.