Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FITAR v. tr.
|| 1. Posar fites; assenyalar amb fites; cast. amojonar. Ab tal estil | en lo mercat | en va fitat, Spill 7487. Segons ja entre nosaltres està fitat y partit, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 18). Amb la rella fitàrem el terrer, Riber Poes 300.
|| 2. fig. Assenyalar fixament, fixar, determinar (Mall.); cast. fijar. «Hem fitat hora per a reunir-mos».
|| 3. Fixar, clavar (la vista); cast. fijar. Alcí la vista, que espargida a l'atzar, anà a fitar-se en un formós crucificat, Ruyra Parada 90.
|| 4. Mirar fixament; cast. mirar de hito en hito. Y de fit a fit la fita y aguarda, Brama llaur. 229.
|| 5. Afinar, descobrir; veure de lluny o vencent dificultats; cast. divisar. Un dallaire fita una perdiu que cova, i acostant-s'hi poc a poc li abriga el gec logrant agafar-la, Scriptorium, novembre 1926.
|| 6. intr. Lladrar d'una manera especial el gos que ha ensumat una peça de caça amagada (Vinaròs, Cast., Val.); cast. latir.
    Fon.:
fitá (pir-or., or., occ., Maestr., bal.); fitáɾ (Cast., Val.).
    Etim.:
del llatí *fīctare, ‘ficar, fixar’ (derivat de fīctum, part. pass. de fīgĕre, ‘ficar’).