DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FITER m. ant.
Perit que el municipi nomenava per a decidir qüestions de fites i partions (doc. a. 1624, arx. mun. d'Igualada).
|| Llin. existent a Bescanó, Sta. Col. de F., Alella, Castellgalí, Manresa, Mataró, Barc., Puigreig, Vilassar, Anya, Artesa de S., etc. (Es freqüent la grafia Fité).
    Etim.: derivat de fita.

2. FITER
|| 1. m. Terròs fort o tros de roca que es troba superficial o molt poc endins de la terra de conreu, i que no es pot remoure fàcilment (Lluçanès, Cardoner, Segarra, Mall.). Ja n'hi haurà de solchs torts, | fités y colca llubada!, Sarol Gloses 67.
|| 2. m. Cinglera petita (Segarra, ap. Aguiló Dicc. i Cost. Cat. ii, 89).
|| 3. adj. (f. -ERA) Que s'enfonsa sòlidament en la terra (Mall.). Arada fitera: la que es mena amb la rella molt endinsada, amb molta inclinació, molt separada de la línia horitzontal (Mall.). Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (Mall.); fig., disposar-se a no cedir. «Volien fer-me dir que sí, però em vaig posar peu fiter i no en sortiren amb la seva».
    Fon.: fité (or., bal.).
    Etim.: derivat de fit, ‘ficat’.