DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FIXAR v. tr.: cast. fijar.
|| 1. Posar ferma i durable una cosa en un lloc determinat, de manera que no se n'aparti fàcilment. Fixar un cartell (amb claus, amb goma, etc.). Fixar la residència en un lloc: establir-s'hi de manera duradora. Tingueu fixada una nota de tots los casos reservats, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 920). L'idea sola de fixar-se en un poble fent de pagès, Massó Croq. 43. Fixar-se una cosa en la memòria: esser recordada de manera duradora. Fixar els ulls o la vista en una cosa: aplicar la vista insistentment en una cosa, sense apartar-la'n fàcilment. Esgarriant-li els ulls del sant pera fixar-los en l'altre imatge, Pons Auca 223. Fixar l'atenció, la imaginació, etc.: aplicar-la de manera ferma i duradora en un objecte o assumpte. Però estava tan excitat que no podia fixar l'atenció, Ruyra Parada 90. La seua imaginació s'havia ficsada demunt l'aygua que corria, Penya Mos. iii, 144. a) refl. Mirar atentament; adonar-se bé d'una cosa. Efectivament, fixant-m'hi bé, vaig obirar aleshores a dalt del turó dos caps, Ruyra Parada 32.
|| 2. Establir fermament i durable en un estat determinat; fer permanent. Tots arrufem els muscles quan se tracta de fixar la moderna ortografia, Guinot Capolls 98. Fixar un cos volàtil: unir-lo a una substància que l'impedeix de volatilitzar-se. Fixar un color: produir l'adherència d'un color o mordent a una fibra. Fixar una imatge fotogràfica: fer-la permanent en el paper o placa sensible
|| 3. Determinar, assenyalar concretament (una data, una quantitat, una hora, etc.). A la fi de la exacció de pecúnies y pagaments se fixàs als demnificats, doc. a. 1524 (Hist. Sóller, i, 540). Fixant la festa major en la tercera dominica de agost, doc. a. 1661 (Segura HSC 276).
    Fon.: fiksá (Barc.); fiksáɾ (Val.); fiʦá (Palma). En valencià es pronuncia vulgarment fiχá amb so de j castellana.
    Etim.: derivat del llatí fīxum, part. pass. de fīgĕre ‘ficar’. Fixar és paraula relativament moderna en català.