Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  flac
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLAC, FLACA adj.
|| 1. Magre; prim de carn; cast. flaco, delgado. Totes malaltes, | d'elles molt flaques | com les set vaques | egipcianes, Spill 10601. Lo rossí par-me bo, és ver sta flach a causa que an stat molt en mar, doc. a. 1506 (Boll. Lul. x, 305). Fou un home tan flac que semblava translúcid, Pla SB 134.
|| 2. Dèbil, mancat de força (en sentit material o moral); cast. flaco, débil, endeble. Con me'n vull abstenir de massa menjar... me trop tot làs e tot flac, Llull Cont. 40, 29. De mon flach poder la he servida longament, Metge Somni iv. Un scolà molt rústech e de flaca memòria, Eximplis, ii, 228. Mirau lo avantatge que leven los meus colps als de les flaques dones, Alegre Transf. 68. La calor soberga e la calor flaca no fan suar, Albert G., Ques. 33 vo. L'emoció punyenta del cor flac, Alcover Poem. Bíbl. 40. Anar flac el forn: no tenir prou calentor, anar fluix (val.). «La malalta ja es lleva, però està molt flaca». Estar flac de diners: tenir-ne pocs. Donar arguments molt flacs: arguments mancats de solidesa.
|| 3. Dolent; mancat de la qualitat que pertoca; cast. flaco, deficiente, malo. Hun ancenser flach, ... Item dos trossos de paraments de seda flacha, doc. a. 1482 (Boll. Lul. xi, 291-292).Els flacs: els suros o taps de baixa qualitat (Empordà, ap. BDC, xiii, 117).
|| 4. m. La part del cos mancada de defenses òssies. Lo flach del cos: la part del cos que està entre costella y costella, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. m. Defecte principal o passió dominant d'una persona; cast. flaco. Assò és son flach, en assò està la sua flaquesa, Lacavalleria Gazoph. Conèixer el flac d'algú: conèixer el seu vici dominant i saber-lo aprofitar. Un amich seu coral, que li conexia es flach y li passava totes ses menes, Roq. 30.
|| 6. m. El quart minvant de la lluna (Costa de Llevant, ap. BDC, xiv, 29).
    Fon.:
flák (or., occ., val., bal.); fláс (Palma).
    Intens.:
flaquet, -eta; flacot, -ota; flaquíssim, -íssima.
    Sinòn.:
— || 1, magre, prim;— || 2, dèbil, feble, fluix;— || 3, xerec, dolent, mal;— || 5, flaca.
    Antòn.:
— || 1, gras, gros, robust;— || 2, fort;— || 3, bo.
    Etim.:
del llatí flaccu, mat. sign. || || 1, 2.