Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  flama
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLAMA f.
|| 1. Massa gasosa en combustió com la que en forma de llengua lluminosa i mòbil es desprèn generalment d'un cos que crema; cast. llama. Estaran en aygua bullent e en flama de foch, Llull Felix, pt. x, c. 3. La flama del foch pujà alt, Genebreda Cons. 155. Fo turmentat en gran flama de foc, Metge Somni i. Unint-se les tres flames de la pira, Canigó ix. Metre a foc i a flama: incendiar. Bé'ns en venjam, que tot quant hi hach metem a foch e flama, Muntaner Cròn., c. 235. Or i flama: color de foc. Quatre scuts tots pintats d'or y flama, Tirant, c. 63. (V. oriflama). Les flames de l'infern o del purgatori: les penes que els damnats han de sofrir en aquests llocs d'expiació.
|| 2. fig. Ardor de passió, de geni, d'inspiració; cast. llama. Les flames d'enveja tan granment enceses, Passi cobles 35. Ans flames d'amor los cremen lo cor, Proc. olives 1959. La flama d'un cor enamorat, Verdaguer Flors Maria 41.
|| 3. En el joc de cordeta a amagar, crit amb què els jugadors avisen el qui cerca la corda quan hi és molt prop (Ulldecona).
    Fon.:
flámə (pir-or., or., bal.); flámɛ, fláma (occ., val.); fʎáma (Pont de S., Tamarit de la L.).
    Intens.:
—a) Augm.: flamassa, flamarra.—b) Dim.: flameta, flametxa, flameua, flamiua.—c) Pejor.: flamota.
    Etim.:
del llatí flamma, mat. sign. || 1, 2.