Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  flamejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLAMEJAR v. intr.
|| 1. Fer flames; cremar amb flama; cast. llamear. Tota la mar fo plene de flame... e la nau flameiave tant que perdela de vaser, Graal 81. Si'l cremaràs, | may clar flameja, | tostemps blaveja, Spill 9667. Com llunyedà llampec enmig del cel que núvol i fosc flameja i trona, Atlàntida iv.
|| 2. fig. Esser molt encès, molt viu (de temperatura, de color, etc.); cast. llamear. L'estiu ja arriba, ja el sol flameja, Costa Poes. 6. Flameja la porpra ardenta, Ramis Clar. 114. L'ayre flametjava, Galmés Flor 19.
|| 3. fig. Estar molt encès (de passió, de fervor, d'expressió); cast. llamear. Lo puríssim Johan qui tot flamejaua de amor cordial, Villena Vita Chr., c. 256. Una llengo que flametja, Roq. 16. Quan ja hi flameja la pregària ardenta, Canigó xi. Els ulls li flametjaven, Rosselló Many. 96. «Ton pare està que flameja»: està molt irritat.
|| 4. Tremolar, agitar-se repetidament (una vela, una bandera) per l'acció del vent; cast. flamear, tremolar. L'estandart qui parrà | sus alt en la muntanya qui tant flamejarà, Muntaner Cròn., c. 272. Boscos de llansas hi lluhen, | y flamejan las banderas, Camps i F., Poes. 71.
    Fon.:
fləməʒá (or.); flameʒá (occ.); flameʤáɾ, flameʧáɾ (val.); fləməʤá (bal.).
    Etim.:
derivat de flama.