DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLANC m.
Costat; cadascuna de les dues parts laterals (d'una persona, animal o cosa qualsevol); cast. flanco. Curial..., presa la sua spasa a dues mans, donà ab la punta per los flanchs a Otho, Curial, i, 22. Acordaren anar junts e on que trobassen negre carregassen sobre aquell flanch, ibid., ii, 41. Y veus a tothora garlandes de vinyes | muntant pels seus flanchs, Llorente Versos, i, 50. L'ombra d'aquella que nasqué en ton flanc, Carner Ofrena 84. Especialment: a) La part prima situada entre la cuixa i el ventre d'un animal (Cerdanya, Pallars). Los flanchs o yllades són sobre les anques, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 6.—b) Els flancs d'un exèrcit: les ales, els costats d'una massa de soldats.
    Fon.: fláŋ (or., occ.); fláŋk (val., bal.).
    Etim.: del fr. flanc, mat. sign.