DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLAQUEJAR v. intr.
Esser o tornar-se flac; demancar de força, de nombre, de qualitat; cast. flaquear. Són tenguts de fer bona obra e estable, e en res no deuen flaqueiar, Consolat, c. 53. Lo cavall de la dona flaquejava, Muntaner Cròn., c. 226. Apretant-se el front amb la mà com si... li flaquegés el cervell, Vayreda Puny. 25.
    Fon.: fləkəʒá (Barc.); flakeʧáɾ (Val.); fləсəʤá (Palma).