DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLASTOMAR v.
|| 1. intr. Blasfemar (Penedès, Bal., Alg.); cast. blasfemar. Veureu cridar e flastomar, Spill 9528. En festa de guardar, | tot era treballar | y riure y flastomar | sense represa, Costa Trad. 68.
|| 2. tr. Maleir (Bal.); cast. maldecir. Lo poble d'aquesta terra... tots jorns nos flastomaran, Decam. i, 74. Que ningú no gos flastomar cullidors de questa, Mostass. Agual. (Jocs Fl. 1895, pàg. 214). Dexau parlar a cadascú, | no'ls flastomeu, Somni J. Joan 545. Per tant no la'n deuets flastomar ne lançar malediccions contra aquella, Boades Feyts 92. «A cavall flastomat, el pèl li lluu»: refr. que es refereix a aquelles persones que prosperen més quant més odiades són (Mall.).
    Fon.: fləstumá (or., men., eiv.); fləstomá (mall.); flastumá (alg.).
    Etim.: del gr.-llatí blastimare (var. de blasphemare) vénen els mots cat. blasmar, fr. blâmer, cast. lastimar, etc. Però la persistència de blasphemare en el llenguatge eclesiàstic degué tenir prou força per a influir damunt blastimare, reintroduint-hi la f (ph), però canviant-la de lloc i resultant la forma *flastimare.