DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FLAT m.
|| 1. Buf, hàlit; cast. soplo. Són posats al flat o bufament de la dita fortuna que'ns gita adés a huna part adés a altra, doc. segle XV (Mem. Ac. B. L., ii, 534). E la cara espira 'l flat en sus, Febrer Purg. xxv, 113. Esparpillant per infinides llegües els núvols amb son flat, Carner Lluna 29.
|| 2. Olor, ferum (Tortosa); cast. husmo, olor. «Això dixa un flat massa fort». «El gos segueix el flat de la llebre».
|| 3. Olfacte, capacitat per a percebre les olors (Tortosa); cast. olfato. «El meu gos té bon flat».
|| 4. V. flato.
    Fon.: flát (or., occ.).
    Etim.: del llatí flatum, mat. sign. || 1. En l'accepció || 2 existeix la variant flas (Pallars, Urgell), que sembla haver-se produït per influència analògica de nas.

2. FLAT m. ant.
Manat, troca? Flat de li, Leuda Coll. 1249. Set flats de cànem spadat, doc. a. 1427 (ap. Aguiló Dicc.). Un flat de cànem no trencat, ja amerat, doc. a. 1491 (ibid.).