FLECTIR v. tr. Doblegar; fer corbar o blegar-se una cosa; fig., Fer cedir a poc a poc; cast. doblegar. Els genolls se li flectien, Llor Hist. 198. Fon.: fləktí (Barc., Palma); flektíɾ (Val.). Es paraula d'ús exclusivament literari. Etim.: pres del llatí flectĕre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.