Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  flema
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLEMA o FLEUMA (i ant. flegma). f.: cast. flema.
|| 1. El més fred i humit dels quatre humors del cos, segons els metges antics. Vós, Sènyer, avets creades en cors humà quatre humors: còlera e malenconia e fleuma e sanc, Llull Cont. 39, 2. La natura d'ome més se delita en la complexió de la sanc que de la còlera de la fleoma e de la malencolia, Llull Arbre Sc. i, 106. En un sols jorn regna malenconia, | n'aquell mateix colera, sanch e fleuma, Ausiàs March, xciv. Los fleumàtichs han molta fleuma humida, Albert G., Ques 6.
|| 2. Temperament calmós, apàtic; calma excessiva. Considerau ab quina fleuma ell se aplicà a la feyna, Lacavalleria Gazoph. Esperava ab tota la flema, Genís Narr. 11. Se distingien per llur flema y seriositat, Galmés Flor de cart, 33.
|| 3. Mucositat anormal, més espessa que d'ordinari, segregada especialment per les vies respiratòries. Una malaltia... los fa lansar la fleuma mal son grat tota crua e clara axí com aygua, Dieç Menesc. ii, 30. Senten sa tossina escardada des sabateró que fa lo que pot per arrancar sa fleuma, Ignor. 15.
|| 4. Humor espès que surt d'un cos natural per la destil·lació. En totes les destillacions de aygua, conué separar y posar a part la fleume, que és la humor més grossa y més espessa y més ayguosa, Agustí Secr. 123.
|| 5. fig. Burla o acció pròpia de desaprensius. No vull més bromas ab aquell ximple! Que et pensas que és de fusta en Lluís, per aguantar tantas fleumas?, Pons Auca 75.
    Fon.:
flέmə (Barc.); fléma (Val.); flέ̞wmə (Mall.).
    Etim.:
del gr.-llatí phlegma, mat. sign. 1.