DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FLEQUER (ant. escrit també flaquer), -ERA m. i f.
Qui fa i ven pa; cast. tahonero, panadero. Les flequeres deuen fer lo pa que fan a vendre, bo e leyal, e de dret pes, Cost. Tort. IX, xiv, 1. Tota flaquera e tota fornera e tot hom e tota fembra qui fasse sémola, paguen IV diners, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 79). Que tot hom tenga demà los obradors tancats..., exceptats los forners e flaqueres, doc. a. 1391 (BSAL, ix, 32). Tres coses fan leig pa: cugula, e mela, e flaquera pacera, Libre de tres, no 72.
Flaquer: llin. existent a Gir., Roses, L'Escala, Palafrugell, Barc., Bigues, Caldes de Mo., Àger, Agramunt, Fullola, Mall., Men., etc.
    Refr.—a) «Poc se me'n dóna que mu mare fos flequera, si s'ha morta de fam» (Men.).—b) «Los bons flequers esguerren pasterades» (Empordà, Garrotxa).
    Fon.: fləké (or., bal.); flaké (occ.).
    Etim.: segons Montoliu (BDC, iv, 21), d'un derivat del llatí *flaccare ‘amollir, ablanir’, que s'explicaria semànticament pel fet d'estovar o ablanir el flequer la pasta per a fer el pa. De flaquer pronunciat fləké amb e neutra (cat. or. i bal.), s'hauria format per regressió el mot fleca (BDC, iv, 22).