DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. FLEUMA f.:
V. flema.
2. FLEUMA adj. (d'una sola terminació en algunes comarques, i en altres amb una forma masculina analògica fleumo)
Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les (or., occ.); cast. posma, pánfilo. «La noia és bonica, però és tan fleuma!»«Un home fleuma (o fleumo) no serveix per a res». Passen per valentes i no les tenen per fleumes, Scriptorium, maig 10.
Fon.: flέwmə (Olot, Empordà, Plana de Vic, Vallès, Barc., Segarra, Solsona); flέwme (Ll.); flέwmu per al masculí (Olot, Plana de Vic, Pineda).
Etim.: de fleuma o flema en el sentit de ‘calma excessiva, lentitud en l'obrar’.
3. FLEUMA f.
Ganivet per a sagnar els animals, que sol tenir algunes fulles per a emprar-les segons l'espècie d'animal que han d'operar, per la qual cosa és freqüent anomenar aquesta eina en plural: les fleumes (Pallars, Urgellet, Pla d'Urgell); cast. lanceta.
Fon.: fléwmɛ (Organyà); fléwmes, pl. (Pobla de S.).
Var. form.: flaumes.
Etim.: del gr.-llatí phlebotomus, mat. sign.
4. FLEUMA f.
Peix llarg, vermell, d'ulls grossos, de poca espina i no comestible; pertany a l'espècie Cepolida trachypterus (Mall., Men.).