Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fleuma
veure  2. fleuma
veure  3. fleuma
veure  4. fleuma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FLEUMA f.:
V. flema.

2. FLEUMA adj. (d'una sola terminació en algunes comarques, i en altres amb una forma masculina analògica fleumo)
Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les (or., occ.); cast. posma, pánfilo. «La noia és bonica, però és tan fleuma!»«Un home fleuma (o fleumo) no serveix per a res». Passen per valentes i no les tenen per fleumes, Scriptorium, maig 10.
    Fon.:
flέwmə (Olot, Empordà, Plana de Vic, Vallès, Barc., Segarra, Solsona); flέwme (Ll.); flέwmu per al masculí (Olot, Plana de Vic, Pineda).
    Etim.:
de fleuma o flema en el sentit de ‘calma excessiva, lentitud en l'obrar’.

3. FLEUMA f.
Ganivet per a sagnar els animals, que sol tenir algunes fulles per a emprar-les segons l'espècie d'animal que han d'operar, per la qual cosa és freqüent anomenar aquesta eina en plural: les fleumes (Pallars, Urgellet, Pla d'Urgell); cast. lanceta.
    Fon.:
fléwmɛ (Organyà); fléwmes, pl. (Pobla de S.).
    Var. form.:
flaumes.
    Etim.:
del gr.-llatí phlebotomus, mat. sign.

4. FLEUMA f.
Peix llarg, vermell, d'ulls grossos, de poca espina i no comestible; pertany a l'espècie Cepolida trachypterus (Mall., Men.).